Economia

Revolta en la desafecció

Les noves plataformes agràries fan una protesta més contundent, emmarcades en una societat també més impassible

La resolució del conflicte depèn de totes les administracions i té el perill de limitar-se a ser testimonial, com el ple del Parlament

La revolta pagesa iniciada el 6 de febrer ha estat més contundent, amb protestes més impactants i sostingudes, probablement perquè hi tenen poc a perdre. Alhora, ha estat liderada per noves plataformes improvisades, fruit de la desconfiança en la representativitat clàssica, que va trigar uns dies a afegir-s’hi. Els talls d’autopistes i carreteres han tingut més força i repercussió social i econòmica que altres anys, fins al punt que alguns han durant diversos dies, mostra evident de l’abast de la indignació i fins i tot “desesperació” del sector, explicaven un parell de pagesos amb el tractor aparcat davant de la Ciutadella de Barcelona mentre es feia el ple específic. “Les mobilitzacions han estat més dures, potser per la desafecció general” de tota la ciutadania, valora el secretari d’organització d’Unió de Pagesos (UP), Carles Vicente, perquè la societat ja necessita situacions “límit” o impactants per conscienciar-se.

El director de l’Escola d’Agrònoms de Lleida, Jordi Graell, emmarca la intensitat de la protesta en la “tendència generalitzada en la nostra societat de buscar més visibilitat”. Les mesures de pressió “clàssiques”, amb una tractorada amb poca afectació en el trànsit, per exemple, no s’haurien correspost amb el grau d’indignació pagesa i ramadera actual, mostra clara d’una certa “desafecció també envers els sindicats agraris clàssics”. David Bové, d’Unió de Petits Agricultors (UPA), referma que l’episodi denota la falta de lideratge en el sector primari, d’una banda, perquè “en les eleccions a representants ja només hi vota el 30% i van ser fins i tot impugnades per la problemàtica del vot telemàtic”, i, de l’altra, perquè el moviment assembleari en els talls sempre genera més diversitat d’estratègies quan la via clàssica “no ha funcionat”. I, amb tanta efervescència, el moviment es va haver de desvincular de les plataformes estatals, que havien crescut a l’ombra de Vox, abandonant la nomenclatura de “Plataforma 6-F” per la de “Pagesa”.

Tot i la dispersió, les diferents representacions, clàssiques o nouvingudes, coincideixen a valorar que el ple específic al Parlament amb la intervenció dels seus representants no va servir de gaire. Entre la repetició d’arguments, la picabaralla política amb l’excusa dels pagesos i la posterior convocatòria d’eleccions, el pas dels dies ha desvirtuat aquella sessió. Tot i alguns compromisos, el sector n’esperava més en àmbits com el mercat, amb una millor regulació dels contractes tipus, o l’adequació de la normativa de les llotges i mercats d’origen per ajustar-la a les exigències de l’Organització Comuna de Mercats (OCM). Tampoc es va avançar en la possibilitat de bonificar fiscalment l’IRPF o l’impost de societats a aquella pagesia que ha adoptat compromisos mediambientals, com l’agricultura i ramaderia ecològiques, els conreus sostenibles o els sistemes alternatius a la lluita química. Tot i la convocatòria electoral, UP recorda que no es poden endarrerir els compromisos d’ajuts als herbacis de secà i de regadiu, l’arròs, les hortalisses i el farratge.

Tampoc s’hauria d’endarrerir la publicació d’ajuts vinculats a l’encariment de costos i la sequera a la vinya, ni de les bases per a l’olivera, ni els crèdits de l’ICF. Compromisos tots puntuals o quirúrgics, perquè respondre a les demandes globals del sector agrari requereix coordinació entre les tres administracions competencials: Unió Europea (UE), Estat i Generalitat. Si bé la Comissió Europea ja ha alleugerit algunes normes sobre pesticides, el Quadern Digital, els tractats comercials i, més recentment, sobre els controls mediambientals i administratius per a les petites explotacions, l’Estat té la gran assignatura pendent de fer efectiva la llei de la cadena alimentària perquè eviti les diferències entre els preus que es paguen i els preus als quals es venen els productes. I a Catalunya, queda la gestió de la sequera. Moltes de les reclamacions de la Plataforma Pagesa es remeten a la política agrària comuna (PAC) europea, que té tres eixos: garantir la renda de l’agricultor, arribar a uns preus raonables per al consumidor i la millora del medi ambient. Vigent des del 2023 i fins al 2027, es va actualitzar fa poc per donar resposta als compromisos mediambientals de la UE, i en la reforma van topar frontalment amb pagesos i ramaders, que exigeixen la derogació de l’Agenda 2030 i una “reducció” de les estrictes obligacions mediambientals que els estats no s’han atrevit encara a adaptar a cada tipologia de conreu.

La producció alimentària a Europa té un “plus” de seguretat, recorda Andrés Cosialls, doctor en dret agrari per la UdL. “Si un producte fitosanitari s’ha prohibit a Europa perquè no va bé per a la salut dels consumidors, com es pot permetre l’entrada i importació d’aliments que inclouen aquest tipus de fitosanitaris?”, es pregunta. En altres àmbits, la Generalitat ja ha mogut fitxa: ha anunciat que la finestreta única estarà en marxa a finals de mes i s’ha compromès a recuperar les oficines comarcals. Avenços, tots, molt interconnectats i que ja es veu no milloraran la situació a curt termini.

14
són les aplicacions on cal fer tràmits que afecten el sector. A finals del trimestre està previst que es puguin fer a través d’un portal únic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Les exportacions gironines creixen un 11% i les vendes arriben als 706 milions

girona
Orient Mitjà

S&P rebaixa la nota del deute d’Israel per l’escalada de la tensió a la regió

barcelona
economia

L’Íbex baixa un 0,8% per les tensions a l’Orient Mitjà

barcelona
EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona