El matrimoni de l’administració pública i la tecnologia
Dies enrere, Foment del Treball organitzava una jornada per parlar sobre els bons llocs de treball dintre de les administracions publiques i el paper que pot jugar, en concret, la intel·ligència artificial. És evident que el matrimoni entre l’administració pública i la tecnologia s’ha de treballar.
Com tot matrimoni, hi han rols. Les funcions principals de l’administració pública haurien d’estar adreçades a la seva ciutadania mitjançant els diferents departaments com els serveis socials, habitatge, educació o la salut pública i, la tecnologia hauria de ser el complement per agilitzar respostes i prendre de decisions per garantir l’accés essencial als serveis públics com la educació, l’atenció mèdica, els serveis socials, l’habitatge i així maximitzar la qualitat de vida i el benestar dels seus ciutadans.
Tots ells, reptes on la tecnologia i de manera més concreta, la intel·ligència artificial pot ajudar de manera exponencial. És en aquest punt on les administracions publiques juguen un paper encara més important en la promoció d’aquestes eines per crear noves polítiques i nous ecosistemes on la representativitat públic-privat sigui més extensa i més àgil, nous programes d’inversió en innovació tecnològica i més flexibilitat en les contractacions públiques. Una de les raons d’aquesta urgència és perquè la relació entre l’administració pública i els ciutadans cada vegada està més deteriorada i col·lapsada. Si volem una administració transparent, responsable, participativa, àgil, sense violència burocràtica hem de fer un nou replantejament estructural de com es treballen aquests processos públics i problemàtiques i és aquí on la intel·ligència artificial pot ajudar a resoldre algunes de les problemàtiques.
Si parlem de beneficis socials, podem veure com la majoria de ciutadans no sap de quins beneficis pot sol·licitar. Un sistema d’IA podria personalitzar i oferir recomanacions sobre aquests programes d’ajuda.
En relació a la violència burocràtica, a vegades veiem la impossibilitat d’omplir un formulari a la primera. Posar chatbots en línia amb IA podria respondre preguntes en temps real sense haver de trucar o enviar mails on la majoria de vegades no rebem resposta.
En zones més conflictives i per donar seguretat al ciutadà, la IA podria analitzar dades en temps real amb càmeres o sensors per detectar possibles activitats que atemptin contra la llei. Seguint la mateixa línia i posant sensors a cada contenidor, el camió de la brossa passaria únicament quan estigués ple.
Si parlem d’un sistema democràtic, totes les opinions haurien de ser analitzades per identificar noves tendències i donar resposta de manera més representativa de la societat. Avui dia ja hi ha tecnologia disponible per analitzar dades en format vídeo o text.
A casa nostra, veiem alguns projectes que treballen en aquesta línia.
El projecte Gàvius, és un assistent intel·ligent per comunicar als ciutadans d’una població els ajuts socials que siguin del seu interès, recomanar els tràmits necessaris per percebre l’ajuda de manera senzilla i on la privacitat de les dades i les tècniques de intel·ligència artificial utilitzades no fan ús de dades individuals. El repte i el disseny ha estat possible gràcies a les diferents col·laboracions entre l’Ajuntament de Gavà i el de Mataró, la AOC, Xnet, Inetum, EY, CIMNE i la UPC.
Un altre projecte impulsat per la Universitat URV és el projecte europeu K4Care dirigit als proveïdors de l’assistència sanitària per millorar la qualitat de l’atenció degut a l’increment de persones majors a tota Europa i com es pot reduir el cost econòmic i social centrant-se en 4 dimensions (qualitat de l’atenció, seguretat, experiència del pacient i coordinació de l’atenció).
El projecte finançat per la UPC, Insess-Covid19 (Identificació de Necessitats Socials Emergents com a conseqüència de la Covid-19 i efecte sobre els Serveis Socials del territori) dona resposta a tenir diagnòstics ràpids en qualsevol àrea de govern permetent superar les limitacions dels sistemes d’informació més clàssics en relació al suport a la presa de decisions en situacions inesperades gràcies a la combinació de tècniques de ciència de les dades, gestió del coneixement i intel·ligència artificial.
Amb els exemples anteriorment mencionats, es mostra la clara evidència que els canvis ja estan sobre la taula. Que els llocs de treball s’han de redefinir, que els equips han de ser eclèctics, que la tecnologia ens ajudarà i per sobre de tot, que el sector públic ha d’estar a disposició de la seva ciutadania abraçant totes les eines disponibles sense por i amb pressupost per implementar. Només així el matrimoni tindrà èxit.
