Economia

La reducció de la jornada laboral no té aturador

La proposta del govern estatal de passar de 40 hores setmanals a 37,5 el 2025 s’aplicarà tot i que no hi hagi acord social

Els arguments a favor de la mesura són la millora de la productivitat i el benestar del treballador, però la patronal dissenteix

La mitjana d’hores de treball en les economies desenvolupades té una tendència decreixent
Un estudi del BBVA alerta que si es redueix la jornada el PIB creixeria 0,6 punts menys el primer any
L’absentisme per incapacitat temporal s’ha doblat a Catalunya en els darrers deu anys
Pimec vol que entri també en el debat la necessitat de millorar la productivitat

La reducció de la jornada laboral màxima de les 40 hores setmanals actuals fins a les 37,5 hores va ser un dels punts estrella de l’acord de govern entre Sumar i el PSOE i ara s’està negociant en el marc del diàleg social (patronals i sindicats): “Avança a bon ritme i cal esperar que la mesa en defineixi els detalls”, indiquen fonts del Ministeri de Treball i Economia Social. La ministra d’aquesta cartera, Yolanda Díaz, va deixar clar en la presentació de la proposta que s’està intentant un acord tripartit entre representants dels treballadors i dels empresaris i el govern, però que, si no s’assoleix, tiraran endavant la iniciativa amb un acord bipartit entre govern i sindicats (que sí que comparteixen la reforma).

Mentre les parts acaben de prendre posició, hi ha punts ja definits que no són negociables. N’és un el compromís d’aplicar la mesura de manera progressiva: la primera fase serà de l’any 2024 al 2025 per arribar a les 37,5 hores i es farà a través d’un avantprojecte de llei, perquè afecta l’Estatut dels Treballadors; la segona fase, que servirà per implantar les 35 hores a partir del 2026, es portaria a terme a través de la negociació col·lectiva, és a dir, mitjançant el diàleg amb els agents socials, i estaria condicionada a un acord entre ells. Aquesta contracció no implicarà tampoc una reducció salarial ni afectarà el salari mínim interprofessional (SMI), que romandrà inalterat. En el còmput anual, es treballarà un total de 150 hores menys a l’any: de les 1.950 actuals a les 1.800, o, el que és el mateix, uns 30 minuts menys al dia.

Ara com ara, l’Estatut dels Treballadors marca una jornada laboral setmanal màxima de 40 hores, però ja existeixen determinats convenis col·lectius en què s’ha reduït de manera voluntària la jornada màxima setmanal. Segons dades de la UGT Catalunya, dels 284 convenis col·lectius de sector aplicables a Catalunya, un 15% tenen jornades actuals de 37,5 hores o inferiors.

Una ullada a altres països d’Europa permet albirar que cadascú té la seva pròpia legislació laboral, en la qual es fixa la durada de la jornada. L’escenari més habitual a Europa és que la jornada ordinària quedi establerta en 40 hores a la setmana, encara que hi ha excepcions. Destaca el cas de França, país on queda establerta per llei en 35 hores setmanals. A Bèlgica, en són 38.

Ara bé, segons dades d’Eurostat, una cosa és el que hi ha establert per llei i l’altra, la mitjana d’hores reals treballades per empleat –en què es descompten les absències, baixes i permisos–, que està lleugerament per sota de les 37 hores a la setmana. De fet, en aquesta anàlisi de l’agència europea d’estadística, a l’Estat espanyol es registren 36,5 hores reals de mitjana treballades per empleat. Sèrbia és en la part alta de les hores treballades, amb 42, i els Països Baixos, amb 31,2, en la posició més baixa.

Tot i la mitjana d’hores reals treballades, la iniciativa del govern persegueix que la reducció de jornada arribi al 60% dels assalariats que tenen una jornada laboral pactada que sobrepassa les 37,5 hores setmanals, el 95% dels quals estan en el sector privat i especialment en activitats com el comerç, la reparació de vehicles, el transport, els serveis i les activitats immobiliàries i científiques, entre d’altres. En canvi, la jornada que s’aplica, ara com ara, de manera estàndard a l’administració pública és de 37,5 hores, i és la que s’ha agafat com a referència per implantar la reducció.

Per Anna Ginés, professora titular de dret del treball a l’escola de negocis Esade i coordinadora de l’Institut d’Estudis Laborals de la Universitat Ramon Llull, que ha participat en l’informe d’experts sobre la reducció de la jornada laboral per al Ministeri de Treball, aquesta mesura permetrà equilibrar la dualitat del mercat de treball actual, en què hi ha empreses que s’estan plantejant jornades de quatre dies i d’altres en què els empleats amb prou feines tenen dia i mig de descans.

Tendència

Aquesta iniciativa s’engloba en una tendència generalitzada a escala internacional cap a una reducció de la jornada laboral. Segons un estudi publicat recentment pel Fons Monetari Internacional, la mitjana d’hores de treball en les economies desenvolupades ha experimentat una tendència decreixent. En concret, als països de l’OCDE ha disminuït aproximadament un 0,5% cada any entre finals del segle XX i principis del segle XXI. L’informe anticipa, a més a més, que la mitjana d’hores treballades continuarà caient als països europeus, a un ritme que dependrà de la productivitat i del creixement salarial, “a velocitats variables entre els països segons les seves trajectòries de convergència econòmica”, assenyala l’estudi.

Així mateix, en els darrers anys, s’han dut a terme proves a tot el món d’una reducció d’hores treballades per la via de condensar a quatre els dies de treball. Els resultats de les proves pilot, en general, marquen un balanç positiu en les dades de satisfacció dels empleats i en la productivitat de les empreses.

València ha estat el tub d’assaig per a la setmana laboral de quatre dies a l’Estat espanyol, en una prova pilot que va dur a terme l’any passat la consultoria 4 Day Week Global, que és la mateixa que ha assessorat i format les empreses participants en altres proves reeixides, com la del Regne Unit i Portugal, i d’altres que estan en ple procés al Brasil i Alemanya.

Segons els informes postassaig de 4 Day Week Global, el 91% de les empreses que han participat en les primeres proves d’aquest nou sistema de distribuir les hores setmanals a la Gran Bretanya han decidit continuar un cop acabada la prova pilot. Les empreses van donar bona puntuació a l’experiment, assegurant que la productivitat i el rendiment del negoci no s’havien vist afectats, mentre que els ingressos van augmentar i la rotació d’empleats disminuïa. Per la seva part, el 90% dels empleats participants van dir que volien prosseguir amb aquest mateix model. En la mateixa línia, han sortit els primers resultats de la prova feta a la capital valenciana. “La satisfacció dels empleats ha augmentat en un 37%”, expliquen des de l’organització sense ànim de lucre.

Marta Junqué, cocoordinadora de la Time Use Initiative, que ha liderat l’informe d’experts sobre la mesura de reducció de la jornada laboral per al Ministeri de Treball, explica que ha arribat un moment en què cal un nou equilibri d’horaris entre la vida laboral i la personal. “L’esquema actual que tenim de vuit hores de treballar, vuit de descans i vuit de temps lliure, que es va definir l’any 1919, ha quedat obsolet. La societat ha canviat molt. La dona ha entrat en el mercat laboral, les cures no es tenen en compte en el sistema actual i, per tant, aquell triangle perfecte ja no funciona; hem de trobar un nou equilibri”, creu Junqué.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) insisteix en els seus darrers informes en la necessitat d’apostar per una organització del temps de treball més equilibrada, i un dels aspectes clau que cita per a aquest reequilibri és justament reduir les hores treballades. “Les cinc dimensions del temps d’un treball decent són que ha de ser saludable, productiu, convenient per a la família, servir per a la igualtat de gènere, i que el treballador pugui triar i tenir influència en la seva organització”, diu el seu darrer informe sobre temps de treball decent.

Per Junqué, hi ha diverses raons que marquen la urgència de reduir la jornada. La primera és que la pandèmia ha posat en l’agenda els usos del temps i la manera com vivim; la segona, que hi ha un problema greu en el nivell de baixes laborals vinculades a l’estrès laboral, i, en tercer lloc, que hi ha una insatisfacció generalitzada en termes de conciliació que té un impacte múltiple en la salut, en la productivitat i en la pobresa de temps.

Per posar dades a les afirmacions, una de cada quatre baixes que hi ha a Catalunya estan vinculades a l’estrès. Resulta, a més a més, que el 50% dels problemes de salut mental de la població ocupada estan relacionats directament amb la seva feina, segons un estudi de la plataforma Infojobs. Recentment, la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental ha fet públic que els problemes de depressió emergeixen com la principal causa d’incapacitat laboral permanent, per sobre fins i tot dels problemes d’esquena. Segons les seves dades, la prevalença d’aquesta malaltia a tot l’Estat sobrepassa àmpliament les xifres de la resta d’Europa, amb un 29% respecte al 15% del continent.

Efectes sobre el clima laboral

En aquest sentit, María Luaces, directora de Human Resources Solutions de Synergie, multinacional de solucions globals de recursos humans i serveis d’ocupació, explica que aspectes com les condicions laborals i el clima laboral afecten en gran manera la salut mental. “Malgrat que cada vegada existeix més conscienciació sobre el tema, no arriben a un 40% les companyies que tenen plans integrals de prevenció i acompanyament en les malalties de salut mental.”

Així mateix, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), entre les dones la pobresa de temps (escassetat de temps disponible després d’atendre el treball remunerat i el no remunerat) s’associa amb una pitjor salut mental, poc temps i mala qualitat del son, i baixa activitat física en el temps d’oci.

Un dels principals motius d’aquesta pobresa és que, a casa nostra, a més d’unes jornades de treball real per sobre de la mitjana europea, un dels fets més característics és un model de jornada partida amb un descans entremig com no es fa en cap país europeu. “Som un dels països on més gent treballa fins a les set de la tarda. Culturalment és un tema normalitzat, però genera un problema de conciliació, perquè hi ha persones que s’han d’agafar reduccions de jornada per poder tenir cura de la família”, explica Anna Ginés, que creu que reduir la jornada laboral és clau per millorar els particulars usos del temps del nostre mercat, tot i que no pot ser l’única via.

L’estudi Idrei de Responsabilitat Familiar Corporativa, dirigit per la professora Mireia Las Heras des del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, revela que un 73% dels empleats de l’Estat alerten que l’entorn laboral dificulta ocasionalment o sistemàticament la conciliació entre treball i vida personal i familiar. A més, mostra que la majoria dels empleats perceben que utilitzar les mesures de flexibilitat laboral al seu abast pot penalitzar el seu desenvolupament dins de l’empresa. Així doncs, els empleats de l’Estat encapçalen de fet la insatisfacció laboral a l’hora de conciliar, segons una enquesta recent de la Unió Europea. El 24,4% dels treballadors espanyols es queixen de l’excés d’hores treballades i de les dificultats per conciliar la seva vida personal i familiar, en contraposició amb una mitjana del 13% a la resta de la Unió Europea.

El cas és que el fet de treballar més hores no sempre és garantia de més productivitat, un dels elements determinants del creixement de la renda i dels salaris. Hi ha estudis que constaten que els territoris més productius són també els que tenen les jornades laborals més reduïdes.

L’Eurostat revela que països com ara Irlanda (35 hores), Dinamarca (33), Bèlgica (34), els Països Baixos (31,1) i Alemanya (34) figuren entre els primers llocs pel que fa a millors xifres de productivitat per hora treballada. Segons la mateixa font, la productivitat del treball a l’Estat, calculada dividint el PIB pel total d’hores treballades pels ocupats, ha passat de ser un 12% superior a la mitjana europea el 1995 a empitjorar la seva posició relativa respecte a les regions líders dels estats membres i col·locar-se un 8% per sota de la mitjana.

Per Josep Ginesta, secretari general a la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec), reduir la jornada laboral sense tenir un debat paral·lel sobre la millora de la productivitat és desequilibrat. Ginesta creu que, objectivament, des de l’any 2016 hem corregit la qualitat del nostre mercat de treball pel que fa a l’àmbit salarial, però, en canvi, quan mirem la productivitat estem al nivell de Bulgària. “Era necessari millorar les condicions dels nostres treballadors, i més amb la tensió inflacionària que hem patit, però ens ha de fer preguntar-nos per què no estem progressant en la mateixa línia en els indicadors de competitivitat. Temem que acabi passant el mateix amb la proposta de reducció de la jornada laboral”, diu Ginesta, que proposa que, en el mateix moment en què s’està afrontant el debat de reducció de la jornada laboral, s’obri el debat de la millora de la productivitat, per tal de guanyar competitivitat respecte a altres països.

A principis del 2024, el servei d’estudis BBVA Research va fer públic un estudi sobre la incidència i l’impacte de la reducció de la jornada màxima legal. A partir de literatura econòmica publicada al voltant de mesures com aquesta i possibles escenaris pel que fa a la resposta de les empreses, l’estudi conclou que les repercussions sobre l’activitat i l’ocupació serien negatives. “El PIB creixeria 0,6 punts menys el primer any i 0,7 punts menys el segon. La creació d’ocupació seria 0,5 punts i 1,2 punts menor, respectivament”, es pot llegir en les conclusions de l’informe.

Optimització

“Sabem que incorporar la reducció de la jornada laboral no té un efecte causal immediat sobre la millora de la productivitat. Això no és màgia, volem que en paral·lel es produeixin processos d’optimització dins de les empreses perquè la productivitat es mantingui tot i treballar menys hores”, rebat la coordinadora de l’informe d’experts, que hi afegeix que la productivitat disminueix exponencialment a partir de les sis hores treballades. És per això que les recomanacions en salut i prevenció de riscos laborals demanen que, a partir d’aquesta hora, es facin les tasques més mecàniques i de menys risc, perquè és quan es comptabilitzen més accidents. “Reduir hores treballades pot ajudar, a més, a reduir la sinistralitat”, considera Junqué.

Tot i que encara cal determinar si s’implantarà de manera homogènia a tots els sectors, Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels estudis d’economia i empresa de la UOC, creu que justament en activitats com ara el comerç, l’hostaleria i l’agricultura serà difícil aplicar la reducció de la jornada sense que suposi un cost per a les pimes i micropimes. “És una mesura que pren el govern com a decisió política, però que, si no hi ha compensacions de l’Estat, les pimes són les que n’hauran de pagar el cost”, considera el professor de la UOC.

El cert és que, a escala estatal, tant els sindicats com la CEOE ja han indicat que no es pot implantar la reducció de manera homogènia i generalitzada. “Bàsicament, perquè vam tancar uns convenis col·lectius amb uns increments salarials importants, justament per ajustar-los a la tensió inflacionària. Si ara ens redueixen una part de l’intercanvi de temps per diners, això genera desequilibris”, creu Ginesta, per a qui, segons la dimensió de l’empresa i el tipus de sector i fins i tot segons la tipologia de la feina, l’impacte de la mesura té unes repercussions o d’altres.

Evidentment, no és el mateix implantar en un horitzó d’un any una reducció de jornada per a uns grans magatzems que per a una botiga de barri, “perquè a les empreses més grans sí que hi ha una economia d’escala i ho poden equilibrar, però a la petita empresa, no. Automàticament, se li incrementen els costos. I, per tant, el que succeeix és que es desequilibra la balança”, denuncia el secretari general de Pimec, per a qui els sectors d’activitat que atenen públic –que tenen uns horaris amb oscil·lacions de demanda– tenen molta més complexitat.

Per això mateix, l’informe dels experts en el projecte de reduir la jornada laboral per llei puntualitza que tocaria constituir una taula d’interlocutors socials amb la finalitat d’avaluar els resultats i, si és el cas, avançar cap a més reducció de la jornada, tenint en compte les característiques de cada sector, així com l’evolució de la productivitat i les diferents circumstàncies econòmiques.

Antonio Garamendi, president de la CEOE, la patronal que participa en el diàleg social respecte a aquesta mesura, va declarar a principis d’any que s’ha de fer “sector per sector” i “en cada taula de negociació, com s’ha fet sempre”.

Josep Ginesta comparteix amb la patronal de les grans empreses que on s’ha d’abordar aquesta qüestió és en la negociació col·lectiva. No creu que sigui el lloc ni que quedi marcat en la regulació legal, ni en la reducció generalitzada en l’Estatut del Treballador.

No és del mateix parer Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT Catalunya, que creu que, després de 40 anys de prevalença d’una jornada laboral de 40 hores i amb un context de creixent automatització i digitalització de l’economia, i, a més a més, després d’uns anys en què les empreses, en termes generals, estan augmentant beneficis, és l’hora de fer una nova distribució del temps. “Necessitem una modificació legal a les empreses, perquè deixant-ho només a la negociació col·lectiva la reducció de jornada no es fa extensible a la majoria dels treballadors. De fet, només un 30% dels convenis de sector tenen una jornada inferior a les 38,5 hores”, recorda Gilgado.

Absentisme

Per Pimec, abans de reduir la jornada hi ha altres urgències, com posar remei a l’alta taxa d’absentisme. “En el còmput de les hores pactades, no es té en compte les hores remunerades perdudes i no treballades, és a dir, l’absentisme”, explica Ginesta. Segons l’estudi Incapacitat temporal a Catalunya, de l’Observatori de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, l’absentisme per incapacitat temporal s’ha doblat a Catalunya en els darrers deu anys: s’ha passat d’una mitjana de 3,8 hores mensuals el 2013 a 7,5 hores el 2023.

L’informe assenyala que, en termes d’incidència total en el sistema i per comunitats autònomes, Catalunya s’ha situat de gener a octubre del 2023 en segona posició, amb 47,77 punts, només darrere de Navarra, i triplicant el territori amb menys incidència.

Per la seva banda, el professor de la UOC creu que la urgència inclou garantir entorns de treball més segurs en què es compleixin les normatives de prevenció de riscos i es generi més benestar entre les plantilles. “La mesura pot tenir un efecte contraproduent en què els assalariats amb sous més baixos dediquin el temps que es redueixen a completar els seus ingressos amb altres feines”, alerta.

Diners per resultats

Enmig d’aquest estira-i-arronsa sobre quina és la prioritat de millora en l’organització del temps de treball, faltarà veure quan arriba el moment en què el treball deixi de ser concebut com un intercanvi de temps per diners –és a dir, que l’empresa paga un salari per dedicar-li unes hores–, i passi a ser concebut com un intercanvi de resultats per diners.

Mentre això arriba, tot fa pensar que la proposta porta la via directa per implantar un reajustament del model d’organització de les hores de treball.

32
és el nombre
d’hores pactades que s’ha marcat com a objectiu el govern espanyol per a l’any 2030.
35
és el nombre
d’hores màximes que treballen als països de la UE que tenen la productivitat més alta.
15%
és el percentatge
de convenis col·lectius de sector que tenen jornades per sota de les 37,5 hores setmanals.
30%
és el percentatge
de baixes laborals que s’atribueixen a ‘burnout’, la síndrome d’esgotament professional.

Fa 40 anys que hi ha una jornada laboral de 40 hores a la setmana

La jornada laboral de 40 hores a la setmana fa 40 anys que està en vigor. Va ser aprovada pel primer govern del PSOE el juliol del 1983. En aquell moment, era de 44 hores, en funció de si el treballador feia jornada contínua o partida. En aquell mateix acord de reducció de jornada laboral, també es van ampliar les vacances anuals i es van acordar els 30 dies naturals, com a base.

Ara bé, abans de l’any 1976, la jornada setmanal màxima era encara més llarga. Estava per sobre de les 48 hores setmanals, fins que aquell any es va decidir reduir-la a les 44 hores setmanals. La setmana laboral de cinc dies es va introduir com a norma en la majoria dels països al llarg del segle XX. Abans, però, per norma s’anava a treballar sis dies a a la setmana.

Curiosament, uns dels primers que van implementar la setmana laboral de cinc dies van ser les fàbriques d’automòbils de Henry Ford. Amb la reducció horària, va millorar la productivitat, van pujar els sous dels treballadors i va augmentar també el nombre de clients potencials per comprar automòbils.

Un nou consell per impulsar la productivitat

Els ministeris d’Economia, Comerç i Empresa i de Treball i Economia Social han publicat en audiència pública el projecte de reial decret per a la constitució del Consell de la Productivitat, amb l’objectiu de recaptar les aportacions dels operadors econòmics.

La creació del consell donarà resposta a la recomanació del Consell de la Unió Europea perquè tots els estats membres disposin d’un organisme que s’encarregui de manera específica d’analitzar l’evolució i les polítiques en l’àmbit de la productivitat i la competitivitat.

El consell serà també autònom en l’elaboració del seu pla de treball i en la detecció d’àmbits d’estudi rellevants, així com en l’elaboració de les anàlisis i informes.

Segons un estudi de BBVA Research, molts països de l’OCDE i la UE han creat comissions que assessoren els governs per impulsar les polítiques relacionades amb la productivitat.

Justament els països líders en productivitat de la UE tenen les seves pròpies comissions, creades entre el 2017, quan la va posar en marxa Dinamarca, i el 2023, any de creació de la de Suècia. L’Estat espanyol, malgrat tenir una productivitat per hora treballada inferior a la mitjana europea, figurava entre els pocs estats membres que no disposaven de comissió.

Més feliços a Desigual

Les oficines centrals de Desigual a Barcelona van aprovar a finals del 2021 la implantació de la setmana laboral de quatre dies (tres a l’oficina i un de teletreball) per a uns 500 treballadors.

En una primera anàlisi de la mesura, l’empresa explicava que el 90% dels empleats que van adoptar la nova organització del temps de treball van argumentar que eren més feliços i el 80% tenien el convenciment que millorava la conciliació de la vida personal i professional. Aquests són alguns dels resultats que la companyia va extraure d’una enquesta interna per mesurar l’impacte de la iniciativa des que es va implementar, l’octubre del 2021.

Desigual va fer un pas endavant en la recerca de nous models de treball i conciliació disruptius, i s’ha convertit en la primera empresa de moda a l’Estat a oferir als treballadors reduir la jornada laboral a quatre dies a la setmana, amb opció de teletreballar un d’aquests dies. La companyia va sotmetre la proposta a votació entre els empleats.

Coral Alcaraz, directora de Persones de Desigual, explica: “Estem desenvolupant una proposta valenta perquè els nostres treballadors puguin conciliar més i millor. Valorem molt positivament els resultats de l’enquesta, que demostren que la direcció i les persones que formen part de Desigual estem alineats i compartim una mateixa visió. Seguim buscant noves solucions de flexibilitat per a la resta”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALT

Commerzbank posa a la venda l’Espai Gironès per 140 milions d’euros

SALT
economia

Es preveu una campanya de fruita de pinyol “correcta” tot i una caiguda de la producció

Lleida
ECONOMIA

La Xina reaviva la guerra comercial amb la UE amb una investigació antidúmping

BARCELONA

Les botigues de les zones més turístiques ja poden obrir els diumenges

Barcelona

Circuits en funcionament

L’Hospitalet de Llobregat

Fer obsolet el residu

Barcelona
Mar Reguant
Economista i premi nacional de recerca al talent jove de la FCRI

“L’energia barata ja hi és, però cal repartir millor els beneficis”

Barcelona

Casa Jové celebra 150 anys amb l’entrada a Tarragona

Barcelona

Recreacions virtuals de cors perquè els cardiòlegs assagin

Barcelona