Economia

Mariona Serra

Presidenta de l’Associació d’empreses biotecnològiques (CataloniaBio &Healthtech)

“El sistema de salut català és poc permeable a la innovació”

“Si aconseguim introduir més innovació en el sistema, podrem generar economia d’escala i reduir costos en molts processos”

“El 64% de les empreses de nova creació en biotecnologia d’aquí subcontracten el seu desenvolupament a Catalunya”

El perfil
Nascuda a Figueres fa 40 anys, és la directora general de GoodGut, que va cofundar el 2014, una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i el desenvolupament de sistemes no invasius de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra és la presidenta de l’Associació d’Empreses Biotecnològiques de Catalunya (CataloniaBio &Healthtech).
Costa molt trobar l’interlocutor que tingui la foto completa d’on es posen els diners
Presideix CataloniaBio & HealthTech, que representa 224 empreses del sector de la biotecnologia, la salut digital i els dispositius mèdics, que són clau en recerca i innovació a Catalunya. Hi ha ara més consciència de les capacitats d’innovació i de la potencialitat del sector després de la pandèmia?
Després de l’automobilístic, el biotech és el sector que té més potencial en innovació i el que concentra més start-ups. Som els que més fons competitius captem i més patents tenim registrades. Al final ens dediquem a salvar vides i tot plegat ens converteix en un sector atractiu per a la inversió.
Catalunya, i en concret l’àrea de Barcelona, s’ha convertit en un dels centres d’innovació en salut més rellevants a Europa. De quines xifres estem parlant?
Hi ha una dada molt significativa i és que el 64% de les empreses de nova creació d’aquí subcontracten el seu desenvolupament a Catalunya, fet que denota la riquesa a dins del nostre ecosistema. Aquí es generen productes que estan competint a escala global. Només l’àrea de Barcelona suma 25 hubs d’excel·lència de salut, un dels darrers, d’AstraZeneca i Alexion, al qual destinaran una inversió de 845 milions d’euros. Entre el 2019 i el 2023 s’han captat 1.684 milions d’euros en inversió estrangera. Però, a més, cada setmana es funda entre 1 i 1,5 empeses de nova creació.
Segons el darrer informe de Biocat, les empreses de nova creació de salut van captar el 2023 una inversió de 220 milions d’euros, la meitat que el 2022. Per què aquesta davallada?
El 2022 encara s’arrossegava el fort efecte inversor que venia de la pandèmia. En canvi, el 2023 ha estat un any en què no ha aflorat tant el diner pels efectes d’un tipus d’interès alt i perquè les rondes han trigat més a tancar-se a causa d’un context geopolític complex. Tot i això, i sense tenir en compte l’excepcionalitat del 2022, seguim un ritme creixent en inversió.
Creu que estem vivint un moment en què l’administració s’adona de com d’essencials i estratègics sou com a sector?
Sí, és així, i per això tenim la responsabilitat com a associació de fer seguiment i implicar-nos en els plans que tenen en marxa les administracions per fer créixer el sector. Hi tenim molt a dir, com hem fet en el pla operatiu d’accés a la innovació de la Generalitat, que recull els mecanismes d’accés a la innovació del sistema de salut de Catalunya. Està pendent d’aprovar-se el Pacte Nacional de Salut i el desplegament del Perte per a la salut d’avantguarda, així com altres iniciatives europees. Volem assegurar que el valor de la innovació i la indústria arribi eficientment a la societat i que el nostre sector faci un salt incremental.
Quins reptes han d’afrontar ara com a sector?
El primer per a mi és que Catalunya és una de les regions on és més complicat incorporar la innovació en el sistema públic de salut, i això genera una disfunció, perquè aquí es desenvolupen grans avenços en tecnologia, dispositius i teràpies de salut i no s’implementen al nostre país, i, a més, perquè no ajuda gens les empreses. El fet de no introduir els productes al seu país d’origen genera desconfiança quan es vol vendre a fora.
Per què passa, això?
No s’ha prioritzat l’adopció d’innovació en el sistema públic ni s’ha incentivat, llavors no està preparat ni té els mecanismes per ser permeable a aquesta innovació. Cal canviar i generar instruments per permetre que aquesta tecnologia capdavantera que es fa aquí arribi a la societat. Llavors, si aconseguim introduir-la en el sistema de salut, és quan aconseguirem generar economia d’escala i reduir costos en moltíssims processos. En termes de fiscalitat també calen més eines per als emprenedors.
En quin sentit?
S’haurien de millorar les deduccions i els avantatges fiscals a la innovació i adaptar-los a la realitat de les biotech. Tenim uns períodes de desenvolupament de producte molt més llargs que no es tenen en compte i fa que perdem avantatges fiscals que sí que tenen altres sectors.
Què proposeu vosaltres?
S’ha de definir un mecanisme que sigui capaç d’identificar les necessitats del sistema de salut i definir l’eficiència que li pertoca. Ara costa molt trobar l’interlocutor que tingui la foto completa d’on s’estan posant els diners i quina és l’eficiència d’aquest sistema de salut. I això és el primer pas. El segon és identificar-ne les necessitats, perquè, si les sabem, sabrem quina és la innovació que necessitem i quin valor pot aportar. Com a país, hem de deixar de pensar que comprar innovació és una despesa dins del sistema sanitari. I per això cal definir nous models i esquemes d’entrada de la innovació, com contractes de risc compartit, per exemple. I, a més, incentivar els professionals sanitaris.
Com?
En el seu dia a dia no tenen espai per poder valorar les innovacions que arriben. Llavors s’ha de transformar el sistema sanitari i predisposar-lo a estar obert als nous productes, serveis i tecnologies, i per fer-ho caldria crear un sistema d’incentius per als diferents stakeholders.
Però aquestes noves tecnologies han de ser avaluades.
Efectivament, l’altra pota important és que hi hagi un bon sistema d’avaluació abans d’entrar al sistema sanitari. Els organismes que tenim ara no acaben de ser efectius, cal que es descentralitzin per poder fer aquesta avaluació i de manera ràpida.
El pla operatiu d’accés a la innovació creu que pot ajudar a millorar-ho?
Sí. Està aprovat, però ara cal que s’implementi. Estem contents d’haver-hi participat, però ara s’han d’executar els terminis marcats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Cinc cambres s’alien per un espai empresarial transfronterer més sostenible

GIRONA
QUERALBS

Les patronals del Ripollès reclamen un acord en la concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet

Barcelona
economia

El BBVA guanya 2.200 milions d’euros el primer trimestre de 2024

barcelona

Els economistes insten a assolir grans consensos per reactivar el país

Barcelona

Falta talent i sobra paperassa

Barcelona

Un nou marc per a l’ocupació

Barcelona

CCOO convoca diverses jornades de vaga a Llansà

girona
Anna Pruna
Presidenta d'Indescat

“La inversió en ‘sportech’ és a les beceroles”

barcelona