Economia

política

Catalunya lidera la captació de fons Next Generation a l’Estat

Fins al maig ha rebut 8.075 milions, dels quals 6.113 ja s’han repartit, i preveu que acabarà executant tots els recursos assignats sectorialment

Mas Guix denuncia que el país rep molts menys fons per assignació directa, al voltant del 10%, que per concurrència competitiva dels projectes (21%)

8.075 milions d’euros, més que cap altre territori de l’Estat. Aquest és el total de recursos que fins al maig han arribat a Catalunya procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), els anomenats Next Generation europeus, segons ha explicat aquest matí la consellera d’Economia i Hisenda en funcions, Natàlia Mas Guix, en la presentació de l’estat d’execució dels fons. Del total, 6.113 milions ja s’han distribuït entre els beneficiaris catalans, incloses empreses, corporacions locals, centres de recerca i/o formació, particulars i entitats sense ànim de lucre i del tercer sector, entre d’altres. Els 8.075 milions han arribat a través de quatre vies: l’assignació que l’Estat fa a la Generalitat a través de les conferències sectorials (en total, 3.910 milions); les convocatòries que publica l’Estat en règim de concurrència competitiva (2.826 milions); les adjudicacions de l’Estat que tenen Catalunya com a lloc d’execució (744 milions) i les concessions directes de l’Estat a entitats catalanes (327 milions). A tot plegat encara s’hi podria sumar una proporció dels 268 milions de les convocatòries del kit digital, que no es comptabilitzen perquè l’Estat no ha fet públic el detall dels perceptors.

Segons Mas, les dades posen en relleu que, quan l’Estat decideix de manera discrecional, Catalunya “en surt perjudicada”. És a dir, quan opta per licitar una obra en un lloc determinat o quan assigna fons a un projecte d’un territori concret, els percentatges que arriben són més baixos: un 11% i un 9%, respectivament, magnituds clarament per sota del pes econòmic (19%) i demogràfic (16%) del país en el conjunt de l’Estat. En canvi, quan el resultat depèn del dinamisme dels aspirants, com són les convocatòries de concurrència competitiva, els beneficiaris catalans se n’emporten fins i tot més, un 21% del total resolt a l’Estat. “El teixit econòmic i social de Catalunya ha demostrat ser molt capaç de captar fons en un entorn competitiu, i per tant, en igualtat de condicions”, ha remarcat la consellera, mentre ha lamentat que “quan el repartiment es basa en decisions discrecionals de l’Estat, el resultat és ben diferent”. En aquest sentit, Mas Guix ha destacat la “tasca d’acompanyament” que l’administració catalana ofereix als agents econòmics i socials del territori. Alguns dels principals projectes desenvolupats a Catalunya gràcies als fons són la mobilitat del futur i el Battery Hub (978 milions), l’impuls de la xarxa ferroviària (812 milions), l’enfortiment del sistema català de ciència, tecnologia i innovació (682 milions) o les infraestructures digitals (449 milions).

A 31 de maig, la Generalitat havia mobilitzat 3.079 milions de fons Next Generation EU, el 85% dels recursos que havia ingressat (3.621 milions), dels quals ja n’ha compromès el 63% (1.948 milions). El bon ritme de desplegament dels fons fa preveure que l’administració catalana executarà tots els diners que se li han assignat a través de les conferències sectorials abans del termini establert per la UE. Segons la consellera, les dades “demostren com la Generalitat mobilitza d’una forma àgil i efectiva” els recursos dels Next Generation, si bé ha lamentat que “els mecanismes institucionals d’aquests fons no són ideals” ni els que hauria dissenyat el govern, perquè parteixen d’una “governança molt centralitzada, rígida i opaca”. En aquest sentit, ha advertit que hi ha projectes que es veuen perjudicats per un disseny excessivament centralitzat de les línies, que no s’adapta a les necessitats de les empreses, davant la qual cosa la Generalitat ha de buscar instruments complementaris o altres estratègies que puguin compensar la ineficàcia de les convocatòries, com seria el cas de les propostes relacionades amb la descarbonització, la transformació digital i tecnològica de la indústria catalana, la racionalització de l’ús de l’aigua o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.

El departament s’ha proposat la màxima transparència i per això la destinació dels fons es pot consultar en un visor interactiu al web fonseuropeus.gencat.cat i al portal de dades obertes de la Generalitat.

La consellera defensa anar al CPFF

Tot i que ha criticat que “no és un ens real de debat i decisió” i que les seves convocatòries responen sobretot a una “qüestió protocol·lària”, la consellera ha defensat que és “coherent amb el moment” el fet que hagi decidit assistir dilluns vinent al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), tal com va avançar ahir la portaveu del govern, Patrícia Plaja. Mas Guix ha remarcat que l’objectiu és anar-hi a parlar de la proposta de finançament singular del govern i explicar-la “de forma clara, senzilla i contundent”. “És factible tècnicament, econòmicament i jurídicament”, ha justificat la consellera, per a qui és “urgent i inajornable sortir del règim comú”, ja que se’n deriven “resultats molt negatius” per a Catalunya”.

Mas Guix, que hi anirà per primer cop com a consellera, ha recordat en tot cas que la Generalitat “mai ha deixat la cadira buida” al CPFF, ja que sempre hi ha estat almenys en forma de delegació, com va ser el seu cas mateix a principi del 2020, quan hi va anar com a secretària del Departament d’Economia comandat pel llavors conseller i vicepresident Pere Aragonès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Les exportacions creixen un 6,1% al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre però el balanç segueix negatiu

Tarragona

Les exportacions gironines s’alenteixen al maig

GIRONA
economia

Les exportacions creixen un 2,2% i superen els 9.200 milions al maig

barcelona
TURISME

Els creuers amb Barcelona com a base baten rècords i ja són un 83% dels que arriben

Barcelona
ECONOMIA

100 milions d’euros en set anys per millorar l’ocupació juvenil a Barcelona

Barcelona
ECONOMIA

Confirmats 25 focus més de llengua blava i s’arriba a un total de 71

Barcelona
societat

Inaugurat el centre d’interpretació de la fruita de Catalunya

Lleida
Economia

Apartur recorrerà a la UE contra l’eliminació de llicències de pisos turístics a Barcelona

Barcelona
Economia

Barcelona pujarà al màxim el recàrrec de la taxa turística, fins a 4 euros per nit

Barcelona