Gran angular

contra xifrada

Grans hotels de butxaca

Unes nou habitacions de mitjana tenen els 41 establiments que formen part de la xarxa Petits Grans Hotels de Catalunya, una agrupació nascuda el 2004 a la demarcació de Girona i que el 2008 es va estendre per tot el Principat. Amb una oferta d'allotjament tan limitada i una clientela molt concentrada el cap de setmana —l'ocupació se situa al voltant del 50%— rendibilitzar aquests petits hotels escampats pel territori esdevé una tasca gairebé heroica. La sort és que la majoria dels propietaris alternen l'uniforme d'hoteler amb el de restauradors o el d'altres oficis, i d'aquesta manera sobreviuen. “Els que només tenen l'hotel ho passen pitjor”, explica Martí Sabrià, gerent del grup Costa Brava Centre, que gestiona la marca. Tan és així que la crisi n'ha fet tancar sis, un menys que els que s'han incorporat al catàleg del 2011.

Això malgrat que el paraigües de la xarxa els aporta una capacitat de promoció, comercialització i intercanvi de coneixement que d'altra manera no tindrien. Cal pensar que bona part dels gerents no vénen del món de l'hoteleria. Molts d'aquests petits establiments van sorgir al voltant de l'any 2000, en alguns casos vinculats a restaurants d'un cert renom que, situats fora de nuclis habitats, van complementar la seva oferta culinària amb la d'allotjament en resposta a la demanda dels seus clients.

Però ben aviat van veure que això de portar un hotel els superava i van mirar fórmules per cooperar. Sabrià explica que aquesta necessitat va ser recollida pel Grup Costa Brava Centre que gestiona les cadenes Costa Brava Centre Hotels i Blau i Verd Hotels. Així va néixer Petits Grans Hotels sota uns criteris que calia complir per formar-ne part. Bàsicament: no tenir més de 15 habitacions, que la gestió de l'establiment sigui familiar, i que la qualitat es pugui auditar: la intenció és que, cada hotel en la seva categoria, superi amb escreix els requeriments administratius.

SINGULARITAT.

A més d'aquests principis, la xarxa aporta altres valors, com ara la singularitat dels establiments: sobretot antigues masies, però també velles hostatgeries, molins fariners, paperers o d'oli recuperats, alguna casa d'indians, i fins i tot algun teatre. En determinats casos, el que fa especial el petit hotel és l'entorn en què està situat: per exemple en les belles contrades de Siurana, davant de la platja de Llançà, enmig d'una finca de tarongers a Alcanar o al nucli històric de Solsona.

Ara bé, des del naixement de la trama, la gastronomia ha estat un altre dels elements distintius que ara es vol potenciar perquè s'ha vist que és un dels principals factors que reforça la marca. Amb les recents incorporacions d'aquest any, Petits Grans Hotels de Catalunya disposa de tres establiments amb estrelles Michelin. A l'hotel Ca l'Arpa de Banyoles (Pla de l'Estany) podem trobar el restaurant El Rebost d'en Pere amb una estrella Michelin, i enguany s'han incorporat l'hotel Miramar de Llançà (Alt Empordà) situat sobre el restaurant de Paco Pérez, amb dues estrelles, i la Fonda Sala d'Olost (Osona), amb un restaurant que també té una estrella.

La taca que formen els establiments de la xarxa sobre el territori és força desigual: només a la Costa Brava hi ha 18 hotels, 8 a la Costa Daurada, 4 a les Terres de l'Ebre –un dels quals a la Franja–, 9 als Pirineus i 1 a la Catalunya central. Per això, Martí Sabrià creu que un dels objectius és treballar per aconseguir socis en els territoris menys representats, concretament, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, al voltant del Montseny i el Maresme.

Tenint en compte que a Catalunya hi ha al prop de 140 petits establiments, la xarxa Petits Grans Hotels de Catalunya aspira a agrupar-ne una cinquantena.

De la mateixa manera, i partint de la base que el 75% de les reserves es fan per internet i que el client és força fidel, els gestors volen incrementar el producte combinat, de manera que l'hoste es pugui moure per hotels de l'agrupació amb l'excusa de fer una ruta cultural o de senderisme o cicloturisme.

Sabrià destaca que la xarxa també ha servit perquè els membres comparteixin experiències. D'una reunió va sorgir la idea d'oferir de franc el servei de bar en règim d'autoservei. La decisió respon a la dificultat de prestar una atenció permanent i a la voluntat de brindar el millor servei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Consell de Conselleres per canviar “la cultura empresarial patriarcal”

Barcelona
societat

El govern preveu oferir la finestra única als pagesos aquest mes de maig

barcelona
economia

Foment i el sector immobiliari rebutgen la regulació del lloguer de temporada

barcelona
GIRONA

La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any

GIRONA
economia

L’atur continua pujant el primer trimestre amb 12.800 desocupats més

barcelona
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona