L'embranzida del nouvingut

El punt d'equilibri entre el baix cost i les connexions és el que sembla que busquen els gestors de l'aeroport de Barcelona, les diferents administracions i organismes catalans, i les dues línies aèries amb seu a la ciutat. El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) ho manifestava el 2 de gener en aquest diari a través del portaveu de la Cambra de Comerç, Salvador Curcoll: “El CDRA continuarà apostant per les companyies que proporcionen connectivitat, especialment Vueling, Spanair, Air Nostrum i Air Europa”.

Una gran connectivitat intercontinental és la que proporciona la categoria de hub a un aeroport i la que dóna potencial econòmic a les companyies aèries. Les dues coses són vitals si parlem del destí del Prat. No es pot negar, però, l'embranzida que ha proporcionat la irlandesa Ryanair des que va aterrar a Barcelona el setembre passat, que va fer incrementar els passatgers al Prat en dos dígits l'últim trimestre. La diferència potser alguns l'atribuiran a un esllanguiment de la crisi, però la realitat dels números posa nom al culpable: Ryanair.

Barcelona va ser el tercer aeroport de l'Estat espanyol més utilitzat l'any passat per les companyies de baix cost, només superat pels de Palma i Màlaga. A més, el Prat va ocupar la segona posició entre els aeroports que més van incrementar –va superar l'11%– aquest tipus de vols. Fonts de Vueling, la companyia líder al Prat, asseguraven fa poques setmanes que “Ryanair acabarà aquest any sent la segona línia aèria del Prat”. El creixement del low cost no s'atura, però des de l'octubre passat també les línies aèries tradicionals han incrementat el nombre de passatgers internacionals en un 8%.

Així doncs, malgrat la desconfiança que s'ha expressat des de molts sectors d'acabar com un aeroport de segona pel fet d'allotjar una gran low cost, el Prat porta velocitat de creuer en el seu camí cap a l'excel·lència.