La Borsa
Més valors
Economia

El consum català de ciment cau més del 20% el 2010 i torna a nivells del 1997

Un terç del producte que surt de les sis fàbriques de Catalunya s'exporta a altres comunitats, en un sector que no venia a fora fins fa tot just tres anys

El 2010 es van produir 5 milions de tones -un 3% menys-, però la capacitat és de 8

Quan el sector immobiliari es trobava en el seu punt àlgid, el consum de ciment a Catalunya va arribar a xifres mai vistes. Així, el 2007 es van consumir a la comunitat catalana més de vuit milions de tones, després de culminar una línia ascendent iniciada el 1997, quan tot just eren 3,5 milions. Ara, però, van mal dades per als constructors i, és clar, ja no necessita tanta matèria primera i l'ús del material a Catalunya ha baixat per tercer any consecutiu. Segons fonts de la patronal Ciment Català -que engloba els quatre grups amb fàbriques al país-, la davallada, només durant el 2010, va ser del 20,4%. De fet, se situa fins i tot per sota dels nivells del 1997, quan a Catalunya s'empraven 3,65 milions de tones d'aquest material de construcció.

Segons Ciment Català, el darrer any “ha tornat a ser molt complicat per a les empreses” pel que fa a la demanda interna, tot i que la producció de ciment i clínquer -el principal component del ciment pòrtland, el més comú, i, per tant, del formigó- ha mantingut un nivell similar al darrer exercici “gràcies a l'auge de les exportacions” cap a la resta de l'Estat espanyol -especialment a les comunitats veïnes d'Aragó i el País Valencià- en un àmbit, tradicionalment, poc donat a vendre fora de l'àrea productiva per l'encariment i les dificultats que suposa el transport. Fins al 2007, de fet, no s'exportava ciment, ja que el mercat era capaç d'absorbir la producció.

Amb tot, el 2010 es van produir a Catalunya 5 milions de tones de ciment -tot just un 3% menys que el 2009-, de les quals 1,6 milions es van exportar, una xifra estratosfèrica que representa un increment de més del 155%.

Tot i això, la patronal cimentera apunta que aquesta “no sembla suficient per a una propera correcció de les perspectives de la indústria, a causa de la menor rendibilitat de les operacions exportadores”. La xifra de consum de ciment sempre ha estat una bona aliada a l'hora de detectar el ritme de l'economia a Catalunya. Així, el 1975 ja superava els 3,5 milions de tones, però en la dècada posterior va anar cap avall, fins a tocar fons el 1985, amb menys de 2 milions. La corba, llavors, va tornar a remuntar el vol fins als gairebé 4,5 milions de tones del 1991, tot i que es van tornar a reviure cinc anys de caiguda fins al 1997, amb un consum que, el 2010, es repeteix.

A Catalunya conviuen tan sols quatre grans grups cimenters -Cemex, Uniland, Molins i Lafarge-, amb un total de sis fàbriques, tot i que amb els números a la mà sembla clar que és més que suficient. De fet, la seva capacitat productiva es situa en els 8 milions de tones, per la qual cosa amb els 5 milions del 2010 es troba molt per sota.

També segons Ciment Català, el sector ha de diversificar productes o crear-ne de nous per ser competitiu. Així, detalla un cas recent com el d'iMat-Centre Tecnològic de la Construcció (una fundació privada regida i administrada per un grup d'empreses cimenteres, químiques, ceràmiques i d'altres sectors), que ha desenvolupat un formigó d'alta resistència “que permet fabricar les façanes més primes i lleugeres del mercat”, amb un material cinc vegades més resistent que el formigó convencional -amb característiques mecàniques que l'aproximen a l'acer- i que possibilita un estalvi de material i, a la vegada, guanyar en superfície útil. El primer edifici construït amb aquest formigó serà un laboratori al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Bellaterra aquest 2011. En el saló Construmat, al maig, també es presentarà com a novetat. Segons explica el director tècnic d'iMat, Ferran Bermejo, “les façanes de formigó d'ultraalta resistència competeixen amb les lleugeres, i són un pas cap a una edificació més industrialitzada”. L'iMat investiga en aquesta línia des del 2007, patenta les tecnologies i productes, i comercialitza llicències.

CONTAMINACIÓ.

Un altre element que els ha jugat sovint en contra és la polèmica per qüestions relacionades amb el medi ambient. Fa un mes, però, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i Ciment Català van signar un acord per a la prevenció i el control de la contaminació. Ciment Català estima que la substitució de combustibles fòssils prevista evitarà l'emissió d'un mínim d'un milió de tones de CO2 fins l'any 2015, així com altres contaminants atmosfèrics com ara òxids de nitrogen i diòxid de sofre. Per aconseguir-ho, el sector es va comprometre a reduir les partícules originades a les xemeneies renovant o instal·lant sistemes de desempolsat. En el cas de partícules procedents d'operacions d'emmagatzematge, manipulació i transport de materials, s'han de minimitzar amb tancaments d'instal·lacions o col·locació de pantalles. A això cal afegir-hi la necessitat de disminuir l'impacte visual, les males olors i les emissions sonores, d'augmentar la qualitat dels abocaments d'aigua, i de reduir o reciclar més els residus generats en la fabricació.
.
el mapa actual

Quatre cimenteres i sis fàbriques a Catalunya

El mapa actual de les cimenteres a Catalunya mostra que hi ha sis fàbriques en marxa, que pertanyen a quatre companyies. Així, la mexicana Cemex -que va entrar a Catalunya en comprar la barcelonina LACSA- té dues fàbriques, a Sant Feliu de Llobregat i a Alcanar, després de tancar el 2009 la de ciment blanc a Vilanova i la Geltrú. Un altre grup, Uniland, també va néixer fa quatre dècades de la fusió de dues antigues cimenteres catalanes, però ara forma part del grup Cementos Portland Valderrivas -controlat per Fomento de Construcciones (FCC)-, amb la majoria accionarial des del 2006. Disposa de dues fàbriques, a Santa Margarida i els Monjos i a Vallcarca (nucli, de fet, de Sitges). En el cas de Lafarge, té els seus orígens a l'Estat espanyol en el grup Asland. A Catalunya, té la històrica planta de Montcada i Reixac.

Ciments Molins Industrial naixia el 1928 per donar continuïtat a les explotacions de pedreres i a la fabricació de calç i ciment natural a Pallejà, a Vallirana i a Sant Vicenç dels Horts, localitat on manté la seva única fàbrica actual a Espanya, tot i que també és present a l'Argentina, l'Uruguai i Mèxic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Montero diu que “no s’entenen les crítiques que s’estan plantejant” dels romanents

Madrid

El nombre de societats mercantils creades a Catalunya durant el mes de juny s’incrementa un 3,8%

Barcelona

Un 14% menys de producció de poma

GIRONA

Un miler de temporers i molt ben equipats

La TALLADA D’EMPORDÀ
economia

Barcelona, quarta ciutat europea més atractiva per a les ‘fintech’

Vilafranca del Penedès farà tests PCR a tots els temporers de la verema que arribin sense contracte de feina

Vilafranca del Penedès

Unió de Pagesos demana més vigilància al Camp de Tarragona per prevenir robatoris en època de collites

Reus

Els treballadors acollits a ERTO a l’Estat espanyol baixen del milió la primera setmana d’agost

Madrid

Pla sanitari per als temporers de la poma

GIRONA