Economia

L'Eixample atrau el 61% dels nous negocis a Girona

Al conjunt de la ciutat es van constituir 51 societats en el darrer trimestre del 2010 i se'n van dissoldre 40

La creació neta és un 57,7% inferior a la del 2009

La dinàmica empresarial a la ciutat de Girona en el darrer trimestre del 2010 és positiva. És a dir, hi van haver més obertures de negocis que no pas tancaments. Tot i això, les dades s'allunyen de les registrades el 2009. La quantitat neta són 11 noves societats mercantils (51 obertures per 40 tancaments), que suposa un descens del 57,7% interanual, segons dades de l'observatori del mercat de treball d'Antena de Girona.

El sector de l'Eixample és el que més atrau les noves empreses. En aquest període se'n van crear 31, que representa un 60,8% del total a la ciutat. Seguit de lluny hi trobem el sector sud, amb l'obertura de 6 negocis (11,8%), el centre i el sector oest, amb 4 i un 7,8% cadascú, i Santa Eugènia (3 i 5,9%).

L'Eixample, però, també és líder a la ciutat en tancament d'empreses (24 dissolucions, que és un 60% del total). En segon lloc trobem el centre (7 i 17,5%) i el sector oest i Santa Eugènia (-3 i 7,5% cada un). A la resta, s'ha registrat una o cap dissolució.

Així, la creació neta assenyala un creixement empresarial positiu a l'Eixample i el sector sud de manera destacada. En canvi, el centre i el sector est registren creacions netes negatives.

Paral·lelament, hi ha barris on el nombre de creacions ha estat igual al de destruccions, com és el cas de Mas Xirgu (1 i 1), el sector nord (1 i 1) i Santa Eugènia (3 i 3).

Dinàmica a l'àrea urbana

A l'àrea urbana de Girona, l'evolució ha estat semblant. En els darrers tres mesos del 2010 es van crear 68 societats mercantils i se'n van dissoldre 55. D'aquesta manera, la creació neta d'empreses es va situar, percentualment, en un 48% negatiu. Per municipis, el que va registrar la constitució més alta de negocis va ser Fornells de la Selva (6), seguit de Salt (5) i Riudellots de la Selva (2). Bescanó, Quart, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis només van assolir un nou negoci cada un. En el cas de la dissolució d'empreses, en canvi, el municipi que lidera el rànquing és Salt (6), que juntament amb Celrà (2), Riudellots de la Selva (2) i Sarrià de Ter (2) aglutinen gairebé el 80% de tancaments. Pel que fa a la creació neta, només dos municipis presenten creixements positius: Sant Julià de Ramis i Fornells de la Selva, amb 1 i 6 de saldo positiu. En canvi, Celrà, Salt i Sarrià tenen saldo negatiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tractors tallen la C-66 per protestar contra la gestió de la sequera

la pera
QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona
economia

Cinc cambres s’alien per un espai empresarial transfronterer més sostenible

GIRONA
QUERALBS

Les patronals del Ripollès reclamen un acord en la concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet

Barcelona
economia

El BBVA guanya 2.200 milions d’euros el primer trimestre de 2024

barcelona