turisme
L'ocupació en el turisme rural baixa un 30% en tres anys
La crisi econòmica és el principal motiu malgrat que el sector aguanta els mateixos preus des de fa uns tres anys
Aquest agost a la costa voregen la plena ocupació i a l'interior no passen el 90%
El turisme rural també està notant la crisi “malgrat que és un dels sectors que estan aguantant força bé”. En tres anys, moltes de les cases rurals de les comarques gironines han perdut fins a un 30% d'ocupació, segons va assegurar ahir el seu president, Ramon Corominas. El pitjor any va ser el 2011, quan calculen que van perdre un 20% de turistes.
Aquesta davallada, segons Corominas, és deguda a la crisi, ja que el turisme rural és majoritàriament català i espanyol, sobretot a l'interior i a muntanya, “i, com a conseqüència de la crisi, ha baixat molt”. Corominas reconeix que a causa del descens de resultats, s'han tancat algunes cases rurals, però això no vol dir que n'hi hagi menys que fa anys, perquè “sempre se n'obren de noves”. Pel que fa als preus dels allotjaments, el president de l'associació assegura que la majoria no han augmentat des de fa tres anys, tot i que reconeix que a partir de l'any vinent, entre la taxa turística que entra en vigor al novembre i l'IVA, no creu que els puguin mantenir com fins ara.
Pel que fa a les ocupacions d'aquest estiu, al juliol per exemple, van “justejar”. Només les cases de la costa van oscil·lar entre el 85% i el 95% “depenent de les zones” i, en canvi, a l'interior l'ocupació va ser d'entre el 40% i el 60%. A l'agost, però, la situació ha millorat, ja que segons Corominas, a la costa l'ocupació ronda el 100%, a l'interior –la Garrotxa, el Gironès i el Pla de l'Estany– és d'un 90% i a muntanya –la Cerdanya i el Ripollès– l'ocupació és d'entre el 60% i el 70%, “perquè són cases que es busquen més a l'hivern”.
Les espigues
Fins ara, els propietaris d'un centenar de cases rurals de les comarques gironines han optat per categoritzar els seus establiments a través d'espigues perquè els usuaris d'aquest tipus d'allotjament “puguin saber, segons el nombre d'espigues, els serveis a què poden aspirar”. A les comarques gironines pràcticament totes les cases rurals són de tres espigues –només n'hi ha una de quatre: Mas Juncà de Sant Pere Pescador–, n'hi ha alguna de dues i cap de cinc. Per Corominas, les cases rurals gironines tenen una qualitat “molt bona”.
Corominas va explicar ahir que a l'associació gironina té unes tres-centes cases de les més de 550 que es calcula que hi ha a la demarcació. El president calcula que entre setembre i octubre es tornarà a obrir el procés de categorització i l'objectiu és aconseguir que la majoria de les cases rurals associades s'hi afegeixin perquè “en aquesta primera tongada hi havia propietaris reticents a fer-ho”. A més, segons Corominas, és probable que el govern accedeixi a rebaixar algunes de les condicions de la qualificació perquè hi hagi més cases de quatre espigues i alguna pugui arribar a les cinc. “Només podien aspirar a les cinc els establiments catalogats com a monument històric o castell i d'aquests no en tenim”, va dir el president de l'associació, que va assegurar que si es rebaixen les qualificacions algunes cases de tres podrien pujar a quatre espigues.
