L'art de saber com cosir-ho gairebé tot

ATordera l'establiment es coneix més com a Cal Manyà que no pas pel nom oficial, Màquines de cosir Puig. Amb cent anys acabats de fer a les espatlles, les arrels d'aquest comerç cal buscar-les en l'últim terç del segle XIX quan el besavi va aparèixer al municipi maresmenc treballant en la via del tren. Sembla que el lloc li va agradar i s'hi va establir com a ferrer. Dels cinc fills que va tenir, el petit, en Joan, va ser manyà. El seu nét, en Joan Puig, explica ara que l'ofici aquell temps significava tant arreglar bicicletes com fer estris per recuperar les galledes que queien als pous o atendre un veí a qui s'havia d'obrir la porta de casa. L'arribada de les màquines de cosir va ser fruit dels primeres negocis amb l'empresa Wertheim, que les fabricava. El seu representant anava per les cases de pagès i ensenyava a les famílies com de ràpid i bé cosia aquell estri. “En un mes es van vendre 130 màquines i a les dones que les compraven se'ls va fer un curset per aprendre com treure'n el màxim profit”, recorda Joan Puig. Wertheim va cedir la representació per al Maresme de les màquines de cosir a la família Puig, que, des de llavors, hi va estar vinculada. Durant molts anys, tal com constata Joan Puig, es van especialitzar en la venda a particulars “perquè era costum que les noies que s'havien de casar es fessin elles mateixes la roba i els brodats”. Puig va aprendre l'ofici de mecànic de màquines de cosir a la fàbrica Hispano Olivetti de Barcelona, però la formació la va completar a Alemanya i Itàlia. Però, com tot, el mercat de les màquines de cosir domèstiques es va anar debilitant. Màquines de cosir Puig va preveure a temps el canvi i va dirigir els seus esforços cap a la maquinària industrial. “Durant un temps a les cases van conviure la màquina de cosir particular, que la feia servir la mestressa, amb la màquina industrial que li havien instal·lat perquè treballés per a una de les moltes empreses tèxtils de la zona”, assenyala Xavier Puig, l'última generació del negoci, que afegeix que “hi havia desenes de tallers d'aquest tipus”. Les primeres crisis del tèxtil i la deslocalització de les empreses de confecció van ferir de mort el sector i els petits tallers que es mantenien d'aquesta activitat, però els propietaris de Màquines de cosir Puig van resistir. “Les grans empreses que encara es mantenien ens van fer confiança amb el manteniment de la maquinària i nosaltres vam respondre posant-hi moltes hores i caps de setmana i ampliant la zona d'actuació”, comenta Joan Puig.