Tres generacions al capdavant d'Espelt, una de les 250 empreses més dinàmiques

Anna Espelt, néta dels fundadors, diu que les claus de l'èxit són la diferenciació, la professionalització i l'exportació

A finals dels anys 70 el fundador, Lluís Espelt i Soler, «un home amb trempera i visió de futur», va decidir comprar una finca a Vilajuïga, el Pla d'en Satlle. El 1982 ja obtenia els primers resultats dels camps de varietats fetes amb l'Incavi. Els anys 80 els van dedicar a plantar. A Vilajuïga, al Pla d'en Satlle, on actualment hi ha el Celler Espelt. A Roses, al Mas Coll, aquelles que hi ha a dalt del coll, anant a punta Falconera o cap a Montjoi. El 1999 van decidir posar-se a fer vi, però fins al 2004 no van fer el canvi. Precisament, el 2004, quan fixen l'ideari que els ha fet una de les 250 empreses més dinàmiques de l'economia catalana, segons proclama un document de la secretaria d'Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Creixement del 20%

L'enòloga i propietària, Anna Espelt, fa notar que des del 2005 tenen creixements anuals superiors al 20% de mitjana, de producció d'ampolles i de facturació. I, a més, fan un gran esforç en recerca i desenvolupament: «La diferenciació, la professionalització i l'exportació són les claus.»

Tot plegat els ha permès obrir mercats nous, entre els quals destaquen els Estats Units. «És un mercat clau, tant per la quantitat com per la notorietat. L'importador dels nostres vins és el millor venedor de vins de l'Estat als Estats Units.» Aquest fet, segons Espelt, propicia la venda a altres països del món.

Els Espelt han constatat diferències entre el mercat local i el mercat exterior: «Sorprenentment, els països no productors s'hi fixen més, són més exigents i obliguen a una autoexigència més gran, i això ens obliga a millorar la qualitat dels vins, a perfilar vins superempordanesos i moderns.»

La filosofia de Saiga

És evident que Espelt Viticultors ve després de Saiga; n'és un fruit. Saiga és una empresa forta amb un ideari concret, impregnada per Damià Espelt, el president. «La filosofia de Saiga és d'empresa de serveis de suport a l'agricultura i a l'obra pública. Pretenem fer vendes amb suport tècnic. L'origen és agrícola i, sobretot, la filosofia és pensar en el servei postvenda i abans de la venda. Per això, tècnicament, la gent de casa està molt preparada. Saiga és una de les primeres empreses subministradores de material per a reg. L'empresa ha subministrat tubs, aixetes i vàlvules de grans diàmetres a les grans constructores i a les companyies d'aigües. «Som de les poques empreses de Catalunya d'aquest nivell. Estem molt especialitzats», comenta Damià Espelt.

LA FITXA

Vinya:
250 ha (50 ha de conreu ecològic)
Varietats:
Carinyena, garnatxa, garnatxa blanca, muscat d'Alexandria, sauvignon blanc, macabeu, syrah, cabernet sauvignon, merlot...
Vins:
4 de blancs, 2 de rosats, 4 de negres i 4 de dolços
Bótes:
600, totes de roure francès, americà i centreeuropeu
Producció anual
500.000 ampolles
Celler:
4.000 m² a Vilajuïga
Magatzems de Saiga:
Figueres, Girona i Vilafranca del Penedès
Empleats:
Espelt: 30
Saiga: 50
Facturació anual:
Espelt: 2.500.000 euros
Saiga: 16.000.000 euros

El bar Espelt al Japó

Venen als Estats Units i al Canadà, a Alemanya, al Regne Unit i a Escandinàvia. Han començat a entrar al mercat de l'est d'Europa: Polònia i Rússia. A Itàlia no hi venen, però es poden apuntar el mèrit de vendre al poderós mercat francès.. Però registren vendes a l'Estat espanyol? «Sí, però un sí petit. Hi ha moltes denominacions d'origen i l'Empordà no és de les més conegudes», revela Anna Espelt. Fan un vi només per al mercat de Noruega: garnatxa i samsó, criat dotze mesos en bóta: expressa el caràcter empordanès. Tanmateix, la fita més important de ca l'Espelt és el mercat japonès. Hi tenen clients i amics i fan negocis, i per això han activat www.espelt.jp. I com que el mercat japonès els és tan propici, un admirador ha obert a Tòquio una enoteca anomenada Espelt amb vins de tot el món. I a l'Empordà fan el Kasumi, un vi especial per a japonesos, una carinyena dolça d'una parcel·la de 104 anys i criada dos anys en una bóta.

Oli d'oliva

D'olivera, com de vinya, els Espelt n'han tingut tota la vida. Des del 1957 tenen unes oliveres d'argudell —varietat autòctona de l'Empordà— molt ben cuidades. Han fet plantacions, a més, d'oliveres de la varietat arbequina. També en planten d'argudells noves, però no troben gaire planter.Anna Espelt es queixa que l'administració no ha fet recerca i no ha ajudat a la recerca per a la millora de les varietats d'olivera autòctona de l'Empordà: argudell, corivell o verdal (o llei de Cadaqués). Els olis que produeixen són d'un cupatge d'argudell amb arbequina. L'argudell dóna rusticitat i l'arbequina, el toc floral. Fan 4.000 ampolles de mig i quart de litre d'un oli que «és perfum. És picant, però no amargant; és ideal per amanir, per sucar amb pa, per menjar pa amb tomata». També fan garrafes de tres litres d'un oli «amb més corivell, molt bo per cuinar».

Aposta cultural

Espelt va marcar-se la fita de ser un punt calent de la cultura de la comarca i de més enllà. La sala de les bótes és un auditori de concerts de música clàssica. Hi ha exposicions permanents de pintura, escultura i fotografia. També s'hi fan desfilades de moda. I presentacions de llibres i publicacions periòdiques, i actes benèfics.

4 quilòmetres de paret seca, i els menhirs

Una de les grans apostes de ca l'Espelt és el mecenatge cultural i patrimonial: per potenciar la cultura i per donar-se a conèixer. Anna Espelt, com a membre del Centre Excursionista Empordanès s'ha implicat molt en la recerca de menhirs, dòlmens i altres monuments megalíticsdels quals a l'Alt Empordà hi ha una presència documentada molt elevada. A mas Marés en van trobar un i els Espelt van trucar a Sebastià Delclòs Pitruc, el gran especialista en aquests monuments fuineraris, savi empordanès i oncle d'Anna Espelt. «Com que intentem estar implicats amb la zona, vam celebrar-ho amb una arrossada amb 400 amics.» Aquesta línia els ha portat a mantenir, preservar i reconstruir el patrimoni arquitectònic rural. Així, per mantenir la tradició i el paisatge, ja porten refets quatre quilòmetres de paret seca, aquella paret que permetia mantenir les feixes i salvar-les de l'erosió de les pluges torrencials pròpies de la mediterrània.

Saiga, la casa mare

Els avis, Quimeta Garriga Casanovas (20 d'abril del 1933) i Lluís Espelt (20 d'abril del 1930-14 de juny del 2001), funden Saiga a cavall del 1950 i del 1960. Quimeta Garriga s'acosta sovint a les modernes instal·lacions del Celler Espelt per interessar-se per la marxa del negoci. Recorda que abans d'obrir Saiga eren pagesos i masovers, que tenien oliveres i que mai no han deixat la vinya ni de fer vi. Al començament venien accessoris i complements per a pagesos i ramaders, i tenien una botiga a Figueres. El 1975 s'hi incorpora Damià Espelt (4 de febrer del 1950), que acaba d'obtenir el títol d'enginyer agrònom a la Universitat de Còrdova. El fill els convenç per diversificar el negoci cap al reg i els tubs, que esdevé una unitat de negoci molt important. Saiga té avui quatre locals: a Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Fornells de la Selva-Girona i Olèrdola-Vilafranca del Penedès. Saiga és una empresa integral dedicada al comerç de maquinària i instal·lacions; a la venda de pesticides, productes zootècnics, abonaments, llavors i altres productes destinats a l'agricultura i la ramaderia; a les adquisicions i venda de terrenys, i a la parcel·lació i posterior urbanització; a la compravenda, administracions i arrendament, tret de l'arrendament financer, de béns i drets mobles i immobles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona
Unió Europea

TikTok suspèn el programa de punts de la versió ‘Lite’

Barcelona

Èxit de participació del XXV Fòrum Industrial

girona
economia

Menys burocràcia en els plans d’estalvi d’aigua per ramaders i agricultors

barcelona
Estats Units

Aproven la llei que podria suposar la prohibició de TikTok als EUA

Barcelona