Els “defensors” de l'alta velocitat van en cotxe

Girona, la ciutat que dilluns es despertava amb les vies del tren d'alta velocitat (TAV) convertides en un riu i on encara està tallada la circulació d'aquests trens cap al nord, era la seu, ahir, de la setena Cimera de Ciutats i Aglomeracions per a l'Alta Velocitat i la Interconnexió Ferroviària del Corredor Mediterrani. Era la reunió dels representants de dotze poblacions, de banda i banda dels Pirineus, que, anualment, es troben per avaluar l'estat d'implantació i gestió dels grans eixos ferroviaris i especialment de les línies d'alta velocitat.

Casualitats de la vida o “qüestions d'agenda”, com deia l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, present en l'acte, feia que la cimera anual sobre el TAV es fes en una ciutat sense connexió internacional via aquesta infraestructura. Per això, s'havia creat una certa expectació per saber com s'ho farien per arribar a la ciutat els alcaldes de Besiers, Carcassona, Montpeller, Narbona, Nimes, Perpinyà, Tolosa, Barcelona, Tarragona, Figueres i Lleida. Ben d'hora la incògnita es va resoldre: venien en cotxe. “És clar –ens dèiem els periodistes allà concentrats–, si els defensors de l'alta velocitat no poden venir amb tren perquè les vies estan inundades, hauran de venir amb altres mitjans.” I confiàvem que, en un moment o altre, aquests representants tindrien paraules crítiques amb el que ha passat a Girona i potser, fins i tot, els fets serien recollits en el manifest final. Això explicava la nombrosa presència de mitjans de comunicació al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona.

La sorpresa, però, va arribar després, quan es va saber que, tret dels representants catalans –se suposa–, cap dels altres participants s'havia assabentat a priori del que havia passat amb el TAV a Girona i que van conèixer, perplexos, els fets un cop ja havien arribat, amb cotxe, a la capital gironina. “Hem hagut d'explicar-ho dues vegades perquè no s'acabaven de creure que una obra milionària, inaugurada fa poc, tingués aquestes problemàtiques”, subratllava l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Però els visitants francesos no volien entrar en polèmica i, tot i aquesta perplexitat, el cert és que, per algun motiu o altre, els “defensors” de l'alta velocitat no s'havien plantejat arribar a Girona amb aquest mitjà. Resulta que la manca de connexió amb alta velocitat entre Montpeller i Perpinyà fa que els participants descartin d'entrada l'ús del ferrocarril per traslladar-se perquè el temps que haurien de destinar al viatge és massa llarg i amb cotxe en fan molta més via. I és per això que una de les més aclamades reivindicacions –aquesta sí que consta en el manifest final– és la construcció del traçat que queda pendent del corredor mediterrani entre Perpinyà i Montpeller.

Una reivindicació que està plena de fonaments i que potser prendria més força si, a més de paraules, anés acompanyada de fets. I si, per exemple, a manca de tren d'alta velocitat, els seus defensors haguessin arribat a la plaça del Vi amb el trenet turístic? L'escenificació estaria servida.