El govern ven la casa Burés per 18,8 milions
Els nous propietaris preveuen construir pisos a l'immoble, que està molt deteriorat
La Generalitat ha venut la casa Burés, referent singular del modernisme senyorial barceloní, per 18,8 milions d'euros, preu que implica una rebaixa del 28% respecte als 26 milions que el govern va pagar a l'Ajuntament de Barcelona per aquest edifici protegit de l'Eixample. La casa Burés ha estat adquirida per Trinder Promociones i el fons britànic Europa Capital Partner i els nous propietaris preveuen construir pisos a l'immoble, que està molt deteriorat. La Generalitat va aprovar-ne la venda ahir i els nous propietaris ja han desemborsat una quarta part del preu, 4,7 milions.
L'Ajuntament va adquirir la casa Burés el 2007 per evitar que es convertís en un hotel i amb l'objectiu de preservar l'edifici per a la ciutat. L'immoble, però, va acabar passant a mans de la Generalitat i, un cop signada la compravenda, va quedar abandonat, cosa que va accelerar el seu deteriorament i la destrucció d'alguns dels seus ornaments interiors protegits. Feia temps que el govern intentava trobar un comprador interessat en l'edifici, però el quart intent de subhasta va quedar desert al juny i, des de llavors, la Generalitat disposava d'un any per intentar vendre'l de forma directa. Des del 2012 el govern ha venut immobles per valor de 596,4 milions d'euros. El Departament d'Economia confia en la venda de patrimoni per poder complir el pressupost d'aquest any.
Exponent de l'arquitectura modernista
Construïda entre els anys 1900 i 1905 sota la batuta de l'arquitecte Francesc Berenguer, un estret col·laborador de Gaudí, la casa Burés és un exponent nítid de l'arquitectura modernista senyorial de la Barcelona de l'època. Amb 8.900 m² de superfície i una altiva façana que s'alça al xamfrà dels carrers Ausiàs March i Girona, l'edifici, però, ha estat més ressenyat per l'interès i singularitat de l'arquitectura interior. La necessitat de preservar, i en molts casos restaurar, tot el seu llegat –la casa Burés està catalogada com a bé cultural d'interès local de nivell B– ha estat un dels principals esculls amb què han topat els anteriors propietaris de l'immoble per trobar-li un ús.
