La Diputació lloa unànimement l'acord i destaca el pes que hi manté el territori
Poblet recorda que Caixa Tarragona tindrà gairebé el 29% de representativitat en el consell d'administració
«L'acord de Caixa Tarragona esdevé una gran notícia que tanca la incertesa del moment i orienta la seva futura actuació en la direcció de participar del tot en la creació d'un nou projecte de més potència i solvència, i amb grans possibilitats de desenvolupament.» Així es tanca el comunicat unànime de la Diputació, de deu punts, llegit ahir per Poblet, que resumeix la posició inequívocament favorable a una operació en què només veu oportunitats. «Iniciem un procés –destaca– que ens situarà com la primera caixa del territori, que ara no ho som, la segona de Catalunya i entre les quatre primeres del conjunt de l'Estat.»
«Respecte» a tothom
La Diputació defensa que en l'operació hi prevaldrà el «respecte» a tres factors. Primer, «a empleats i clients», ja que Poblet recordava la posició favorable dels sindicats, si bé admetia que «probablement es tancaran oficines i es reduiran recursos humans», a partir d'un «procés de diàleg» que s'inicia ara. En segon lloc, respecte «a les potencialitats del territori», en forma de «més i millor oferta de serveis financers» al Camp i l'Ebre, dues referències diferenciades, per cert, que, en l'àmbit cultural, ja avança que se «n'accentuarà progressivament la potenciació». I finalment, respecte «a la identitat» entesa com la capacitat de decisió que mantindrà el territori en els futurs òrgans de govern i el manteniment del perfil identificador de Caixa Tarragona.
Poblet, en aquest sentit, negava que l'entitat perdi pes decisori, ans al contrari, mantindrà «més d'un 28,5% de representació» en el consell d'administració de la nova caixa («el doble –recordava– que el pes dels passius financers»), «un 25% en les comissions de control i vora un 21% en l'assemblea general». A més, valorava que el territori s'assegura almenys un 15% de la inversió en obra social, la qual a més gestionarà una subcomissió específica que no es fusionarà, controlada alhora per comissions d'assessorament que garantiran el compliments dels acords. «És un pas d'extraordinària importància», repetia Poblet.
Divergències superades
Poblet reconeixia que, «tenint en compte el paper» que li reserva la legislació, ha mantingut contactes amb el govern de Catalunya, el Banc d'Espanya, les altres caixes, els empleats de Caixa Tarragona i representants econòmics i socials, «que han servit per ajustar adequadament el paper de cadascú», i «refermar el profund respecte a la independència i autonomia de gestió» de l'entitat. Un procés en què assegurava que li «costaria trobar divergències» en la posició institucional de la Diputació, si bé n'acabava admetent –fins i tot dins del seu mateix partit, CiU– algunes que finalment s'han superat: «He escoltat i respectat molt totes les opinions –deia– l'altra cosa és que hi coincideixi, però som aquí per fer actes de govern, i aquest ha estat de total coincidència.»
Hi admeten problemes financers
La Diputació es va mostrar molt curosa a l'hora de valorar els problemes financers de les entitats d'estalvi que havien dut a la fusió, i fins i tot va remarcar en la declaració institucional: «La corporació ha volgut prescindir de les causes que ens han portat a haver de prendre aquesta decisió, que formen part del passat.» Unes paraules que, en el fons, admetien implícitament aquestes dificultats. Poblet, que negava rotundament haver encarregat cap informe per conèixer la situació financera de Caixa Tarragona –«hauria estat una frivolitat», hi afegia–, tampoc era gaire més explícit en ser interrogat sobre la justificació econòmica de l'operació: «Avui els millors números són els que pot oferir aquest acord», es limitava a dir, si bé donava alguna altra pista: «Això comença avui però continua, i cal comprovar també ara els números dels altres», en al·lusió indirecta a la mala situació almenys de Caixa Catalunya. En tot cas, Poblet recordava que el consell d'administració havia «estudiat àmpliament» la qüestió minuts abans, i l'acord va ser unànime.
