La Borsa
Més valors
Economia

Els ajustaments de plantilla que s’esperen

En els darrers mesos, hi ha hagut una allau d’acomiadaments massius, tot i les mesures de contenció, que responen més a canvis en les normes del mercat que a la crisi sanitària

En el sector bancari, es tracta de processos inevitables
raül Ramos
Professor ub
Les empreses se’n sortiran en funció de com estaven abans de la pandèmia
pere vidal
professor uoc
Durant les crisis, les empreses aprofiten per reorganitzar-se estratègicament
josep lladós
economista

Les mesures per evitar la destrucció d’ocupació (ERTO) que es van decretar amb la pandèmia han aconseguit el seu objectiu fins ara. Ara bé, què passarà quan deixin d’estar vigents?

Hi ha veus que parlen de grans ajustaments de plantilles, que assenyalen que a Catalunya la major part dels 112.000 treballadors que continuen en ERTO (maig 2021) s’acabaran quedant sense feina. Hi ha estudis recents que auguren la destrucció de 35.0000 llocs de treball, només de les grans empreses a tot l’Estat, i de la desaparició de més de 120.000 autònoms. El cert és que en pocs mesos, els anuncis d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) han anat apareixent en massa: CaixaBank, Robert Bosch, BBVA, H&M, El Corte Inglés, Ibercaja, Aernnova, Airbus, Gestamp, Coca-Cola, Acciona i Nike sumen més de 10.000 acomiadaments en diversos territoris de l’Estat.

Raül Ramos, professor d’economia del grup de recerca AQR-IREA de la Universitat de Barcelona, veu previsible que aquests processos d’ajustaments segueixin augmentant: “No ens pot estranyar, perquè en un any i mig s’han aturat moltes activitats que han impactat en els negocis, però també hi haurà una part de la destrucció de l’ocupació que deixa de ser viable atesa la nova realitat econòmica amb què han d’operar les empreses.”

El cert és que els ajustaments de les plantilles en sectors com el de la moda, el del comerç (en general) i el financer eren un secret de domini públic abans de l’esclat de la pandèmia. Els processos de digitalització, canvis d’hàbits dels clients i altres crisis auguraven un aprimament considerable dels seus recursos humans. La pandèmia, amb l’eclosió del comerç en línia i l’avenç a passes agegantades de les plataformes digitals, va servir d’acceleradora i va fer de les seves avançant els ajustos uns anys.

El mes de març passat, El Corte Inglés va presentar el primer ERO de la seva història (amb més de 3.200 persones afectades, que acabarà cobrint amb baixes voluntàries) i no ha estat només per l’aturada de l’activitat i les restriccions a la mobilitat. La cadena de moda H&M, Adolfo Domínguez, Nike i el grup Inditex, per citar-ne d’altres, també estan immersos en processos d’expedients de regulació d’ocupació importants.

En el cas del sector financer, en els darrers mesos les xifres d’empleats afectats per reestructuracions laborals es compten per milers: 8.400 a CaixaBank o 2.900 al BBVA, per citar-ne alguns. “Es tracta de processos de reestructuració que haurien tingut lloc tard o d’hora, per altres circumstàncies, com ara les fusions o la digitalització del negoci o les noves condicions del mercat”, afegeix Ramos.

Comparteix la mateixa opinió el col·legiat del Col·legi d’Economistes de Catalunya i professor de la Universitat Oberta de Catalunya. Josep Lladós, que explica que al darrere d’aquests processos hi ha els canvis en les condicions del mercat, que acaben tenint un impacte en les forces laborals. En el sector bancari, venim d’anys amb uns tipus d’interès molt baixos, uns marges molt petits i de diverses operacions d’absorció que han acabat impactant en ajustos de plantilla. “En el cas del sector de l’automoció, els canvis reguladors medioambientals exigeixen una producció menys contaminant que ha comportat ajustos en les cadenes de producció de les marques automobilístiques”, diu Lladós.

Així mateix, la pandèmia ha arribat quan estàvem immersos de ple en la revolució tecnològica, amb una transformació de digitalització dels negocis i de la venda en línia en tot allò que té a veure amb la distribució comercial.

“Es dona, doncs, el cas que en una situació de crisi les empreses aprofiten per reorganitzar-se estratègicament”, descriu Lladós, que afegeix que hi ha un cinquè element de l’economia catalana que fa preveure més destrucció d’ocupació. “Hi ha un conjunt d’empreses insostenibles, conegudes com empreses ovnis, que subsisteixen a partir de l’endeutament i els ajuts públics i que estan en una situació molt crítica, que poden representar fins al 8% del teixit empresarial i a les quals els espera un futur més aviat negre.”

Economia oberta.

Conflueixen, a més altres circumstàncies; d’una banda, una conjuntura econòmica desfavorable i, de l’altra, que l’economia catalana és molt depenent de la mobilitat i de l’exterior, i necessita mercats oberts i circulació de persones.

Pere Vidal, professor de dret laboral a la UOC, considera que quan expirin les mesures de contenció dels acomiadaments, les reestructuracions o la mateixa continuïtat del negoci dependrà molt de com va entrar a la crisi sanitària, en quin estat estaven els seus balanços i quin era el seu múscul financer.

“La dinàmica perillosa és la creixent destrucció de teixit empresarial, especialment les pimes que ara, en part, està continguda per totes les mesures públiques”, considera Raül Ramos.

La pèrdua d’ocupació no queda circumscrita, però, als efectes de la pandèmia i la forta aturada de l’activitat, ja que convé tenir present que d’aquest altre tsunami, el de transformació digital, en què estem navegant, s’esperen efectes asimètrics en el mercat laboral. “El repte que tenim nosaltres és millorar la productivitat en els llocs de treball. El nostre model productiu té capacitat de crear ocupació i l’economia es reactiva molt ràpidament, però a costa d’afegir poc valor”, lamenta Lladós.

Com a conseqüència d’aquest model, el mercat laboral cada cop està més polaritzat. Segons una anàlisi d’International Labour Office (ILO), que compara la ràtio a l’Estat entre el 10% dels salaris més ben pagats i el 10% dels més mal pagats, la relació ha passat d’un valor 23 a un de 36,1 (el primer d’Europa). No hi ha motius per pensar que a Catalunya hagi estat gaire diferent.

El cas és que en altres circumstàncies crítiques Catalunya ha creat llocs de treball, però sense reduir la desigualtat en productivitat, perquè s’acaben demanant habilitats poc sofisticades i condicions laborals amb salaris baixos i precaris.

Hi ha un desajust evident, i per corregir-lo els experts consultats creuen que cal afavorir tots els elements que han de garantir la creació de l’ocupació, invertir més en ciència, tecnologia i recerca i desenvolupament, però alhora, mitigar els efectes de la polarització i el creixement de col·lectius amb més riscos d’exclusió laboral. De fet, els aturats de més d’un any de durada representen el 40% del total.

Així doncs, garantir la formació per millorar els coneixements al llarg de la vida laboral, i especialment en els aturats, s’hauria de situar entre les prioritats de les administracions. No només perquè es creïn llocs de treball en el sector tecnològic, sinó per la complementarietat que representa la tecnologia en el desenvolupament de la feina. “Tenim el risc de crear una bossa d’atur estructural d’orfes tecnològics de llarga durada”, adverteix Lladós.

LES XIFRES

113.000
afectats.
El maig va finalitzar amb 112.089 persones treballadores en expedient de regulació temporal d’ocupació a Catalunya, 24.470 menys que el mes anterior.
481.000
ATURATS.
L’atur registrat va baixar 15.368 persones i deixa en 481.817 el nombre de persones sense feina el mes de maig passat.
1,1%
de millora.
L’afiliació mitjana a la Seguretat Social ha pujat en 37.363 persones, la qual cosa representa una millora d’1,1% respecte al mes passat. Ara com ara, hi ha 3.435.428 persones afiliades.
35.000
llocs destruïts.
És la xifra de destrucció d’ocupació que es calcula només a les grans empreses quan s’eliminin les mesures de contenció al conjunt de l’Estat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Divuit granges gironines seran a Benvinguts a Pagès

Divuit granges gironines seran a Benvinguts a Pagès

girona

L’Expocasió preveu tancar avui amb més de 400 vendes

fornells de la selva
Economia

GPA Innova fitxa la influent empresària Anna Navarro

Barcelona
HABITATGE

10 anys de la PAH

Economia

ERTO de l’empresa Mahle a Montblanc per a 826 empleats

Montblanc

CaixaBank accepta 6.058 sortides de les 8.208 sol·licituds d’adhesió a l’ERO

Barcelona

Sánchez insta a donar una resposta “a nivell europeu” a l’increment de preu de l’electricitat

Atenes

Grífols compra la farmacèutica Tiacheng per 1.100 milions d’euros i es fa amb el 90% de Biotest

barcelona

La intersindical veu “ridícul” l’augment del salari mínim i demana adaptar-lo als territoris

barcelona