La tensió no amoïna gaire els exportadors catalans
Les empreses que fan negoci a Ucraïna viuen amb calma la picabaralla geopolítica
Un eventual problema, que tanmateix es veu remot, és el subministrament de cereal
Ni la companyia Pere Cornellà, que elabora cafè, te i infusions a Fornells de la Selva, ni Tecfluid, de Sant Just Desvern, especialitzada en instruments de mesura de cabal i nivell per a líquids i gasos, pateixen per l’agitació geopolítica als confins d’Ucraïna. Totes dues empreses catalanes hi exporten amb assiduïtat i, tal com explica Laura Rizescu, responsable d’exportacions de la primera, no hi han detectat cap problema per fer-hi negoci i, de fet, acaben de fer-hi un client nou. Per la seva banda, la Marta, responsable financera de Tecfluid, comenta que el seu distribuïdor viu la situació a la zona “amb tranquil·litat” perquè és a 400 quilòmetres de la frontera.
Tant Pere Cornellà com Tecfluid exemplifiquen el que, amb una visió més global, descriu Joan Tristany, director general de l’associació d’exportadors AMEC. Tristany acota l’efecte de la disputa en l’economia catalana: “Podríem dir que és mínim –explica–, ja que el comerç bilateral entre Catalunya i Ucraïna està per sota del 0,5% del total, tant en importacions com en exportacions.”
Per tant, l’amenaça d’un enfrontament bèl·lic no treu gaire la son ni als habitants de la zona ni als que hi fan negoci. Com a molt, segons el director general d’AMEC, davant d’una situació d’aquest tipus, “es poden ajornar algunes decisions empresarials o d’inversió, un fet que pot retardar una mica l’activitat, però en principi no té per què anar més enllà”.
Un element que podria tenir algun efecte sobre l’economia catalana és que Ucraïna és un gran productor de cereal, més concretament de blat. I la picabaralla la té amb Rússia, que n’és un altre gran proveïdor, i si l’escalada del litigi continua, potser podria retardar l’arribada d’una primera matèria que serveix per fer productes essencials com el pinso, però, atesa la temporalitat de les collites, també és una eventualitat que es veu remota.
Tristany comenta un últim afer possible i és que, si s’imposen sancions a Rússia, pot ser que alguns productes que s’hi venen des de la UE pateixin limitacions i, per tant, també les nostres exportacions. L’exemple del portaveu de l’AMEC és el que va passar a l’Iran en el seu moment: “Si Rússia és castigada per la banda del sistema financer i expulsada del sistema Swift (acrònim en anglès de la societat global que estableix un sistema de gestió per a les transaccions financeres), es pot donar que vulguin importar des d’Europa però no puguin fer-ho.”
Un mercat menor que tot just remunta la pandèmia
Les dades anuals més recents de les exportacions catalanes a Ucraïna indiquen que el seu volum va ser de 106,5 milions d’euros el 2020 i que, a causa de l’auge de la pandèmia, havien baixat un 7,1% respecte a l’any anterior. No obstant això, a falta de conèixer el tancament de l’exercici 2021, en el període del gener al novembre de l’any passat es van incrementar un 45,1% respecte al mateix tram de l’any previ, fins als 141,2 milions d’euros.
Segons dades proporcionades per Acció, els principals productes de les exportacions catalanes a Ucraïna durant el 2021 van ser peces de vestir (12,6%), maquinària (10,7%) i productes de perfumeria i cosmètica (8,8%). Actualment, unes 1.250 empreses catalanes són exportadores a Ucraïna. D’aquestes, 392 ho fan de manera regular, és a dir que ho han fet els darrers quatre anys de manera consecutiva.
D’altra banda, les importacions des d’aquell país van baixar un 10,9% el 2020 respecte a l’any anterior, fins als 328,3 milions d’euros, i en l’acumulat dels onze primers mesos del 2021 van caure un 6,6%, fins als 283 milions. Els principals productes de les importacions catalanes d’Ucraïna en el període més recent són principalment cereals, oli de gira-sol i fosa de ferro i acer.
