Enrique Goñi,

El Banc d'Espanya ha transmès en els últims dies a Catalunya Banc que abans de l'estiu ha de tenir enllestit el seu pla per donar entrada a accionistes que recomprin el 90% del capital ara en mans del mateix Banc d'Espanya. Si no ho aconsegueixen, un fet més que probable en l'actual context econòmic, l'organisme regulador buscarà algun comprador per al seu paquet, valorat l'octubre passat en 1.718 milions d'euros. Amb un renovat equip, liderat per Adolf Todó, i amb una forta implantació en el sempre atractiu mercat català, Catalunya Banc només arrossega la taca immobiliària i és, ara per ara, la peça més desitjada del trencaclosques financer, encara per completar, de l'Estat. Kutxa Banc, el grup més solvent de l'Estat, ha posat la mirada en Catalunya Banc, una operació que li garantiria el futur, ja que superaria els 150.000 milions en actius.

En la reordenació del mapa financer també tindran un protagonisme essencial diversos grups de solvència contrastada, però, de moment, amb un fort component regional. L'aragonesa Ibercaja, la navarresa Banca Cívica i Liberbank, que lidera Cajastur amb Caja Cantabria, miraran d'aprofitar el ball per tancar operacions que li garanteixin una dimensió que, ara per ara, sembla clau per garantir un futur com a entitats independents. També podria moure fitxa Unicaja, que actualment digereix la fusió amb les caixes Duero i España, però que està cridada a ser el gran grup financer andalús. Cal tenir en compte, finalment, Kutxa Bank. El grup sorgit de l'aliança de les caixes basques –BBK, Kutxa i Vital– ha manifestat el seu desig de “creixement” perquè “neix amb voluntat de permanència”.

El banc resultant de la fusió de les caixes gallegues treballa per buscar inversors que recomprin el 92% del
capital ara en mans
del Banc d'Espanya.
La Xunta s'ha marcat com a prioritat mantenir la galleguitat de l'entitat, encara que, ara per ara, el seu primer executiu, José Maria Castellano, no ha tingut gaire
èxit en la recerca d'inversors privats. Si la situació no canvia en els pròxims mesos, BBVA o
Caixa Bank es perfilen com a solucions de
futur per a l'entitat financera gallega.

Amb uns actius de prop de 68.000 milions d'euros, el Banc Mare Nostrum (BMN), que integra les caixes de Murcia, Penedès, Sa Nostra i Granada, haurà de buscar aliances per assolir una dimensió adequada que en garanteixi la viabilitat. Com a primer pas per aconseguir-ho, el banc dirigit per Carlos Egea s'ha marcat com a objectiu aconseguir l'intervingut Banc de València, que el Banc d'Espanya traurà a subhasta el segon trimestre. El Banc de València, que té actius per 24.000 milions d'euros, reforçaria la presència del BMN en l'arc mediterrani i, sobretot, li permetria guanyar una dimensió clau amb vista a plantejar altres operacions corporatives en una posició més avantatjosa. Les també SIP Liberbank, que lidera Cajastur, i Banca Cívica, impulsada per Caja Navarra, apareixen en l'horitzó.

El grup sorgit de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu serà subhastat en les pròximes setmanes pel Banc d'Espanya. Amb uns actius que no arriben als 30.000 milions d'euros, Unnim no té un volum adient per netejar per si mateixa un balanç infectat pels actius immobiliaris i, de fet, en els nou primers mesos de l'any passat va perdre 107 milions. L'aragonesa Ibercaja sembla el grup més interessat per
la catalana, malgrat que la unió de tots dos
dóna lloc a un grup encara massa petit.

La gran incògnita del futur mapa financer de l'Estat és el nombre de grans jugadors que hi seran presents un cop es tanqui la reordenació, entre els quals hi haurà, sense cap mena de dubte, Santander, BBVA i Caixa Bank, però no és tan clar que Bankia es pugui introduir en aquest selecte grup d'entitats que atresoren actius pròxims als 300.000 milions d'euros només en el mercat espanyol. El banc sorgit de les fusions de Caja Madrid i Bancaja a més de cinc caixes més petites –Ávila, Segovia, Canarias, Rioja i Laietana– té la taxa de solvència més feble, i presenta uns balanços amb una elevada exposició al totxo. Una situació que, de fet, no li ha permès sortir a salvar el Banc de València, que va heretar de Bancaja, i que ha acabat intervingut pel Banc d'Espanya. La dimensió de Bankia fa que només pugui ser absorbit pels altres tres gegants. Una possible unió amb Caixa Bank crea problemes de governança –on es fixarien les seus socials i operatives? I què es faria amb Rodrigo Rato?–, però també permetria a l'entitat catalana tirar endavant una reestructuració per tancar oficines i reduir personal a gran escala, tal com estan exigint els inversors a l'entitat dirigida per Isidre Fainé perquè augmenti la seva eficàcia. Una unió entre BBVA i Bankia seria més fàcil des del punt de vista polític, però en aquest cas seria més complicat col·locar Rato, que La Caixa podria ubicar perfectament en algunes de les empreses que controla. Amb Santander centrat en l'exterior, Botín deixaria una hipotètica operació amb Bankia en mans de la filial Banesto.