Un penal discutit decideix el derbi

Un derbi mai no és un partit lògic i ahir es va tornar a demostrar. El Barça arribava després de jugar a un gran nivell els últims partits i l'Espanyol, després d'haver fet el ridícul en els dos últims. Molts esperaven una golejada dels blaugrana, però ahir els de Guardiola no van jugar bé, es van veure frenats per l'Espanyol com ja havia passat la temporada passada. A diferència de llavors, la victòria es va quedar a casa. L'Espanyol va guanyar aquell derbi després d'una expulsió polèmica de Keita. Aquest any, la decisió arbitral polèmica va afavorir el Barça, que va aconseguir el triomf gràcies a un penal molt discutit transformat per Ibrahimovic en la primera part.

Guardiola i Pochettino van dibuixar a les seves llibretes dues maneres de jugar el derbi ben diferents, pròpies de qui és ara per ara el millor equip de futbol del planeta, el Barça, i de qui passa per problemes importants en la lliga després d'encadenar quatre derrotes, les dues últimes molt doloroses, encaixant quatre gols en cada partit, l'Espanyol. Guardiola va plantejar el partit de sempre. El Barça havia de tenir la pilota defensant des de la davantera, havia de pressionar la defensa rival i buscar amb paciència la porteria de Kameni. Amb Puyol, Piqué i Touré disposats a superar la primera línea de pressió visitant, Alves i Maxwell van incorporar-se per les bandes, Xavi i Iniesta van buscar la passada final i Pedro, Henry i Ibrahimovic es van moure sense parar per tot l'atac. L'Espanyol no volia la pilota, com fan la gran majoria d'equips que visiten el Camp Nou. Es tractava de mantenir les línies molt juntes per no deixar espais, destruir el joc, no deixar pensar Xavi i Iniesta –amb un doble pivot molt defensiu (Baena i Forlín)– i pressionar la sortida de pilota dels blaugrana amb els homes que jugaven avançats. Fins al minut 37 de la primera part, el derbi transitava com havia estat plantejat a les llibretes. El Barça tenia percentatges de possessió de pilota de gairebé el 80%, però l'Espanyol no el deixava apropar-se amb perill a la porteria. Estaven ben plantats, els de Pochettino, però també és cert que no tenien esma. Perdien massa ràpid la pilota i només buscaven la porteria de Valdés amb xuts llunyans, un dels quals, de Joan Verdú, va fer que Valdés se lluís. El plantejament de Pochettino estava sortint bé a l'Espanyol, ja que el Barça només havia creat perill de veritat en una errada de Javi Chica que Pedro no va saber aprofitar; ja que dues arribades per la banda esquerra de Maxwell i Henry no es poden considerar perilloses. Anar al Camp Nou només a mantenir a zero la porteria, però, té molts riscos, perquè qualsevol genialitat dels jugadors blaugrana, accident o decisió arbitral, pot posar fi a tota la feina feta. I això va passar a l'Espanyol en el minut 37, quan Iturralde González va assenyalar com a penal un petit contacte entre Baena i Xavi dins l'àrea petita, una falta que ningú hauria xiulat al Camp Nou però que sí que va assenyalar l'àrbitre basc. Amb Messi a la graderia, va ser Ibrahimovic el que va agafar la responsabilitat de llançar el penal i el suec no va fallar en el seu primer penal com a blaugrana. Xut sec, fort i alt a la dreta de Kameni i el seu onzè gol en la lliga.

A Pochettino no li servia el plantejament inicial i va rectificar a la mitja part, fent entrar Javi Márquez i Callejón per Baena i Verdú. Els visitants es van allargar, es van estirar i van trepitjar el camp blaugrana en cinc minuts més que en tota la primera part. El partit es va obrir en aquell moment. El Barça va perdre el domini exultant de la primera meitat i el derbi es va tornar d'anada i tornada, com no li agraden els partits a Guardiola. La primera oportunitat la va tenir el Barça en el minut 8, però la bona centrada de Dani Alves no va trobar rematador. L'Espanyol havia aconseguit que el derbi es tornés caòtic i desordenat i Guardiola va reaccionar fent entrar Keita per Pedro (62') per controlar més el mig del camp, però va ser Iván Alonso el que va tenir una bona oportunitat per empatar en el minut 18 que va anar a parar a les mans de Valdés. L'Espanyol havia portat el partit allà on volia, havia provocat que el Barça s'equivoqués constantment en les passades i que el públic del Camp Nou afrontés els últims 25 minuts amb nerviosisme. Ibrahimovic no va poder sentenciar el partit a falta de vint minuts després d'una bona centrada de Keita, poc abans de marxar al vestidor substituït per Bojan en el mateix moment que Pochettino enviava al camp Ben Sahar per intentar treure petroli de la velocitat de l'israelià.

Els dos equips afrontaven l'últim quart d'hora amb l'Espanyol més ben plantat sobre el camp que el Barça, però els blanc-i-blaus estaven cansats després del gran esforç físic que havien fet durant tot el partit. El derbi es va tornar dur en aquesta última fase. Les interrupcions a causa de les faltes i les targetes van ser constants, un fet que mai beneficia el Barça però que ahir, com estava el partit, ja li anava bé. Perquè així va morir el partit. Amb una altra victòria dels blaugrana, la dotzena en aquest campionat en quinze partits disputats. Uns números envejables.

Els de Guardiola marxaran aquest matí cap a Abu Dhabi com a líders de la lliga per aconseguir l'últim gran repte d'aquest magnífic i irrepetible 2009, el mundial de clubs. L'Espanyol, que va millorar molt la imatge dels últims partits, haurà de continuar lluitant per sortir de la mala ratxa de resultats, perquè ja són set partits consecutius que no guanya, i cinc amb derrota.