Espècie en extinció

En l'època que estem vivint del bàsquet modern, en què els traspassos, el professionalisme i els interessos personals s'anteposen als col·lectius, trobem al Bages una espècie en extinció. Un cas que difícilment es repetirà. Perquè Román Montañez (Sant Joan de Vilatorrada, 1979) ha passat per totes les categories inferiors del club fins arribar al primer equip i ser-ne el capità. Com va aconseguir Pau Ribas al Joventut, encara que l'escorta manresà ha tingut tres parèntesis (Valladolid, Bilbao i Girona). «He crescut aquí, sento el club com casa meva i no és un tòpic quan es diu que el Manresa és com una família», assegura Montañez. L'MVP de l'última jornada de l'ACB amb exhibició a Badalona amb un 36 de valoració espectacular va certificar el que dins el vestidor tothom sap: és el líder. Montañez reconeix que ha assumit aquest paper: «M'he guanyat el respecte dels companys dins el vestidor, em van escollir com a capità per solucionar els temes entre la directiva, l'entrenador i l'equip.» El jugador del Manresa, però, destaca que ell sol no fa la feina de vestidor: «L'Alfons Alzamora és dels jugadors més decisius de l'equip, no és estadísticament un jugador destacat, però és determinant en l'equip, com el Jordi Grimau o el Rodrigo San Miguel.» Monty té clar el secret de l'èxit del Suzuki Manresa: «De claus n'hi ha dues: una és l'afició, que sense ella seria impossible fer el que fem, i l'altra és que tothom té clar qui som i que el nostre objectiu és quedar entre els 16 primers classificats, aquí els que juguen més i els que juguen menys són decisius per a l'equip, aquí tothom aporta, tothom suma, i això és el que ens fa grans.» L'ambició i l'actitud de l'equip és el segell del club: «Sabem que jugant al 100% tindrem com a mínim possibilitats en tots els partits, i ens ho creiem. I els resultats són aquí.» Montañez explica el paper que té Jaume Ponsarnau, el mag del Manresa: «Fa un treball magnífic, explota les qualitats de cadascun, està identificat totalment amb la filosofia i vol, sobretot, bones persones, perquè així tot és més fàcil, encara que el pressupost sigui el mínim que es pot tenir en l'ACB.»