Esports

BÀSQUET

La crisi en versió catalana

Les dificultats econòmiques s'han endut per davant sis equips catalans de categoria estatal

6
equips menys
El curs passat hi havia 32 equips catalans a categories estatals. Aquest, 26.

Un any enrere, alguns apuntaven la crisi com la raó de la desaparició del CB Girona. Errada greu. Allò va ser més falta d'escrúpols que de diners. La crisi de veritat ha estat aquest estiu i el bàsquet català, com no podia ser d'altra manera, no l'ha pogut esquivar. Fins a sis equips han hagut de fer renúncies a la categoria assolida esportivament, que són les renúncies que fan mal. Alguns han desaparegut directament del mapa de les competicions de categoria estatal (Olesa, UB Sabadell, dos equips del Valls). D'altres (Lleida, Vic), s'han deixat caure dues categories per sota. I dels que resisteixen, pocs poden presumir. El Barça és cas a part sempre, però ni el DKV –que sospira per tancar el traspàs de Ricky per fer net i tenir un patrocinador addicional– ni de bon tros el Manresa, que ja les va passar magres el curs passat i ha perdut el fins ara fidel cognom Ricoh, s'escapen d'estrènyer-se el cinturó.

Vic i Lleida.

El Plus Pujol i el Vic representen situacions diferents amb final idèntic. Els osonencs van vendre la plaça tot i tenir un club sanejat econòmicament. Va ser una decisió preventiva: els directius es van cansar de jugar-se el patrimoni personal per mantenir l'equip a LEB Or. En canvi, saben que l'EBA serà assumible. «Esportivament hem fet un pas enrere per reforçar-nos i continuar creixent. En moments de crisi com el que vivim ens toca ser responsables i situar-nos on podem subsistir sense problemes», deia sense embuts el vicepresident Joan Espaulella. I és que, després de vendre la plaça a Girona, el Vic hauria pogut competir a LEB Plata, però els hauria costat gairebé el mateix.

A Lleida va ser diferent: o la renúncia o la vida. Després de deu anys entre LEB i ACB i amb un dèficit enorme –estimat en 1.8 milions d'euros– originat en l'etapa ACB i impossible d'escurçar amb l'equip a LEB, no hi ha hagut cap altra sortida que acceptar la realitat. Hi havia una solució: la ciutat esportiva que s'ha de construir havia d'aportar al club 60.000 euros a l'any en concepte de lloguer durant 30 anys a canvi de la concessió de l'explotació. Avançant aquest lloguer, s'eixugava el deute de cop, però no estan els temps com per córrer més riscos i el constructor de la ciutat esportiva va demanar temps. Per al club no hi havia alternativa. «És difícil, però és el millor per al club. L'únic objectiu és continuar. Haver sortit a la LEB Or hauria significat acumular més dèficit i posar en perill el futur del club», va dir el president Ferran Vidal el dia que va anunciar la renúncia. De fet, ja van acabar el curs pels pèls, amb plantada de jugadors inclosa abans dels últims partit. La idea és jugar un any a EBA, deixar el club net de deutes i trucar a la porta de la FEB perquè es recordi d'ell, i no serà difícil que ho aconsegueixi.

Pujar i renunciar.

Això és el que ha hagut de fer l'Olesa masculí. A la pista, l'equip va complir, però se li ha negat el premi. Ja es veia a venir –els jugadors cobraven menys que la temporada anterior perquè la prioritat era l'equip de Lliga Femenina– i tot i això van organitzar la fase d'ascens i van pujar, però no només no jugaran a LEB Plata, sinó que no seran ni a EBA. L'equip femení continua sent la prioritat.

També han renunciat, i de manera doble, a Valls. Van intentar salvar els dos equips sabent que si calia sacrificar-ne un, aquest seria el masculí d'EBA. Finalment, ni l'un ni l'altre, dues places perdudes i els equips B com a màxims representants del club, el femení a Copa Catalunya i el masculí a la primera catalana.

Abaixen la persiana.

El cas de l'UB Sabadell ha estat especialment cruel. Després de 19 anys sent el referent del bàsquet sabadellenc, ha hagut de dissoldre's, s'ha declarat en fallida. La culpa, 300.000 euros de dèficit –«fa tres temporades ens vam refiar d'uns diners que mai van arribar i aquí va començar tot», diu l'expresident Jordi Roma– i una indemnització de 35.000 euros a Quique Moraga recorreguda judicialment –Roma carrega gran part del desenllaç fatal a la consciència del jugador– han determinat la desaparició del club, que només tenia l'equip sènior en competició (la resta són del Creu Alta).

Les cendres de l'UB Sabadell les ha recollit el Sant Nicolau, en un traspàs que, segons el director esportiu del nou club, Miquel Cabezas, «feia temps que estava preparat, perquè se sabia que l'UB Sabadell un dia o altre no podria continuar». La continuïtat és clara i podria ser que algun exjugador de l'UB Sabadell o el tècnic Miguel López Abril formessin part del nou projecte. Això sí, l'equip EBA jugarà al pavelló de l'escola Sant Nicolau que li dóna nom. Les lamentacions de falta de suport institucional apareixen en la majoria dels casos.

EL MAPA, D'UNA TEMPORADA A L'ALTRA

2008/09 (32 equips)
ACB (3)
Regal Barça, DKV Joventut i Ricoh Manresa
LEB Or (2)
Plus Pujol i Vic
LEB Plata (4)
Cornellà, Hospitalet, CBT i el Prat Joventut
LEB Bronze (2)
ADT, Sant Josep Girona
EBA (13)
Olesa, Andorra, Santfeliuenc, UB Sabadell, Sedis, Granollers, Navàs, Valls, Mataró, Cassanenc, Igualada, Mollet i Viladecans
Lliga Femenina (2)
Cadí la Seu i Olesa Espanyol
Lliga Femenina 2 (6)
Uni Girona, Viladecans, Sant Adrià, Valls, Segle XXI i Lima Horta
2009/10 (26 equips)
ACB (3)
Regal Barça, DKV Joventut i Manresa
LEB Or (3)
Sant Josep Girona, Cornellà i CBT
LEB Plata (4)
Hospitalet, el Prat Joventut, ADT i Andorra
EBA (10)
Vic, Lleida Bàsquet, Vila-seca, Arenys, Santfeliuenc, Sant Nicolau Sabadell, Sedis, Granollers, Navàs i Mataró
Lliga Femenina (3)
Cadí la Seu, Olesa Espanyol i Uni Girona
Lliga Femenina 2 (3)
Sant Adrià, Segle XXI i Mataró

Girona, Tarragona i Andorra en diuen bé

L'altra cara de la moneda es troba als extrems del país. El Sant Josep de Girona i el CBT jugaran a LEB Or gràcies a les oportunitats que els ha proporcionat la crisi. Els gironins, però, s'han gratat la butxaca per comprar la plaça del Vic perquè temien quedar-se sense i competiran a LEB Or amb gairebé el mateix pressupost (uns 800.000 euros, bàsicament perquè muntar tot el club i l'equip a l'agost els va sortir més car del compte) que tenien a LEB Bronze. Compten ser competitius. El CBT, tot i el fortíssim suport municipal (mig milió d'euros), va arriscar-se a esperar, i li ha sortit bé, perquè hi va haver més vacants (tres) que peticions (una, la seva, a part de la molt inconsistent del Vigo) i ha obtingut la plaça gratis. El gran beneficiat, però, ha estat el River Andorra, que la temporada passada jugava a EBA i ara es troba a LEB Plata sense fer res més que haver guanyat l'ascens a la desapareguda LEB Bronze.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dinar de profit

Joan Laporta, Rafa Yuste i Ronald Koeman mantenen una trobada en un restaurant de Barcelona per parlar del que ha passat en aquest final de curs i també del futur de l’entrenador holandès i del que necessita la plantilla

barcelona
 
XAVI LLORENS
EX-ENTRENADOR DEL L’EQUIP FEMENÍ DEL BARÇA (2006-2017)

“Si guanyem la Champions hauré tancat el cercle”

BARCELONA
 
 

Bassols continua somiant

La BISBAL D’EMPORDÀ
 

Un abans i un després

BARCELONA
 
SÍLVIA DOMÍNGUEZ
BASE DEL PERFUMERÍAS AVENIDA I DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA

“He tornat a ser la que era”

SALAMANCA
 

Tió i Ozhogina, sisenes amb el beisbol aquàtic

barcelona / budapest
 
MIQUEL ÀNGEL MUÑOZ
ENTRENADOR DE L’OLOT

“Només pensem a donar una alegria a l’afició”

Olot