Falta un pas col·lectiu endavant

La competició que porta el nom d'un altre rei va ser una intrusió en la nit màgica dels Reis d'Orient. Els del Sevilla potser no ho veuran així, però sí el Barça. L'equip blaugrana potser sí que no està cansat físicament, però sí que està una mica masegat mentalment i també clarament enxerinat per haver de jugar més partits que ningú a les deu de la nit, i amb un altre àrbitre nefast. No són excuses. Són fets. Si el Barça va perdre el partit d'ahir només va ser perquè no el va saber guanyar. Li va faltar una mica de tot però no gaire de res. El Sevilla no va necessitar imposar el seu joc, es va limitar a aprofitar l'acumulació de petits desajustaments de l'equip blaugrana. A l'equip de Guardiola li falta mitja marxa més. Però això que li falta li provoca una cadena de símptomes i, per tant, de conseqüències: l'equip juga una mica més enrere, ha de córrer més sense pilota, treballen més les cames que la pilota i per tot això no hi ha manera de crear situacions de superioritat en les posicions d'atac. Una mica menys d'energia, de ritme, de velocitat i de contundència són molt per al Barça. I el Sevilla en va dir bé. L'únic positiu de la nit per al Barça és que la setmana que ve es pot arreglar el que no va anar bé ahir, fins i tot el resultat. De fet, més que ressacós del 2009, fa la sensació que el Barça encara no s'ha posat en marxa el 2010. Com en aquell període de febrer i març de la temporada passada, just abans del final de temporada gloriós.

De tota manera, els Reis, els de veritat d'aquesta diada, sempre tenen detalls meravellosos: ahir van fer jugar Milito. En un partit de veritat, el defensa argentí va tornar a ser un futbolista més. Ja sabíem que s'entrenava bé des de feia setmanes i que ja havia jugat en algun amistós. Però va tornar a començar a ser el futbolista que era fa més d'un any i mig. I això tenint en compte que definir Milito com a futbolista volt dir moltes coses, les que es veuen quan juga i molts intangibles que han de fer molt de bé al col·lectiu.

Com sol fer en la competició de la Copa, Guardiola va alinear la majoria de la segona línia de jugadors de la plantilla. No només per dosificar l'esforç d'alguns dels referents de l'equip, com ara Piqué, Puyol, Xavi i Ibrahimovic, sinó perquè tots els integrants de la plantilla guanyin pes específic tenint minuts de joc. Per exemple, perquè Txigrinski es vagi acostumant a jugar en una defensa que sovint ha de vigilar la seva esquena, girar-se i tallar jugades que els rivals han iniciat de cara a la porteria, i així va arribar el penal a Capel. El central ucraïnès se sent més còmode en una defensa que juga més a prop del seu porter. Però aquí això no passarà. Quan se'l veu més segur és quan té la pilota als peus, perquè té prou qualitat i serenitat per moure-la amb solvència, tot i que ahir va combinar moltes vegades amb el porter Pinto i algunes vegades va telegrafiar la passada per als rivals. Márquez també va tenir l'oportunitat d'agafar el ritme que a aquestes altures de la temporada encara li falta, i ja comença a ser hora. Ho va fer jugant de pivot al mig del camp, fins a mitjan segon temps, una posició que ja coneixia amb Rijkaard d'entrenador quan l'equip havia patit una plaga de lesions. També té prou qualitat per fer la feina de manera solvent, però ahir li va faltar velocitat per anticipar-se en algunes pilotes dividides i ritme per fer moure l'equip. Bojan va ser el referent al centre de l'atac. Va mostrar detalls de sentit de la verticalitat i de davanter incisiu, però un cop més va ser perjudicat per la falta de ritme i de velocitat en la construcció de les jugades d'atac. I el jove Thiago va ocupar al mig del camp el lloc habitual de Xavi. Va evidenciar molta qualitat tècnica i una bona visió de joc, però com va passar dissabte entre Busquets, Xavi i Jonathan, el seu joc i el dels seus companys de línia no va ser harmònic, van ser aportacions massa individuals sense aconseguir una hegemonia col·lectiva.

L'entrada d'Ibrahimovic, Busquets i Xavi va espavilar una mica l'equip, però un gol anul·lat a Bojan per l'àrbitre (perquè Ibra és massa alt) abans que el suec empatés va ser un primer entrebanc per a la remuntada. L'altre va ser la cintura de Txigrinski.

El partit de diumenge a Tenerife i, sobretot, el de tornada a Sevilla mostraran si el Barça està preparat per fer el pas endavant que li falta per imposar el seu futbol, el problema fonamental dels últims partits, més enllà d'aportacions individuals.