Riem, riem que és bo per a la salut! I si no se'n tenen ganes, també hem de riure? A l'Actors Studio, de Nova York, hi van aprendre a riure i a plorar actors i actrius com Clift, Dean, Brando, Dunawey... Vegin, vegin el film L'home invisible i veuran com riuen. És com viure i pagar a l'autonomia de la nació catalana i les que formen Espanya. Un fart de riure.

Que si ara el Suprem, que si ara el TC, que si ara el CGPJ, que si ara els advocats de l'Estat, que si ara Rajoy, que si ara la vicepresidenta, que si ara presidents de comunitats –autònomes?– o regiones, que si ara… En definitiva, pretendre deixar l'autonomia històrica de Catalunya arran de terra mitjançant un intervencionisme constant des de la nació castellana que, sembla, està per sobre de les altres nacions d'Espanya constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades. On és una veritable autonomia que és la facultat de governar-se per les seves lleis? Terceres eleccions? Perillosa comèdia política.