Opinió

plaça major

Ansietat global

Buscant un suposat millor futur s'erra en caure en la pressa vertiginosa, deixant de banda el procés de la idea, el disseny, la programació, l'execució...

Vivim a ritme de l'ara mateix, el seguim fins a la frustració i això ens passa a tots, hi ha un sentit d'immediatesa global que ens porta a una pressa global, tots anem atrafegats en quimeres a curt termini. Potser ens manca un rumb a llarg termini que faciliti el dia a dia... Estem preparats per traçar-lo? El Nobel de la pau d'aquest any per a Barack Obama és un exemple del canvi de ritme a què estem sotmesos. Se li concedeix quan encara no ha fet més que expressar nous propòsits, molt lloables, però sense superar quasi els 100 primers dies de mandat. Els seus objectius només han estat esbossats i, a hores d'ara, és encara el responsable d'un espai sense drets com és Guantánamo, una vulneració flagrant de les nostres íntimes convencions humanes. Vivim sotmesos a una immediatesa on el llarg termini sembla oblidat, un concepte mort per feixuc i això té efectes sobre les nostres societats: angoixa, pèrdua de capacitat d'esforç i sacrifici i oblit del passat més recent.

Seguint amb el Sr. Obama, la noble Acadèmia justifica que es tracta d'un gest d'ajut per la tasca a fer de l'esmentat senyor. Però a un escriptor li donaran el Nobel per haver escrit la primera pàgina d'un llibre, per més que n'hagi predicat les excel·lències?

Buscant un suposat millor futur s'erra en caure en la pressa vertiginosa, deixant de banda el procés de la idea, el disseny, la programació, l'execució i el resultat. Passem de la idea al resultat en nanosegons i si no obtenim ràpidament el que hem anhelat, canviem de desig o ens entreguem a la queixa autocompassiva, com un nen amb el joguet trencat. O potser pitjor encara, trenquem el pacte social i obrem amb mala fe o caiem fins i tot en la corrupció. Aquesta no és fruit de la crisi, n'és la causa, perquè trenca tot un sistema de valors acordats i genera desconfiança en el sistema.

Les nostres societats entregades a una tecnologia que tant ens posa a l'abast quasi tota la saviesa humana com tota la seva estupidesa (internet), tenen l'obligació de reintegrar als seus valors bàsics el concepte d'autocrítica, de recerca d'un coneixement més enllà del que ens proporciona plaer instantani, un món global virtual no ha d'estar renyit amb un món íntim personal on l'esforç continuat porta a la construcció de una personalitat, per cert concepte perdurable en el temps. No podem convertir-nos en déus capriciosos enganxats al «cortar y pegar» d'altres.

(*) Economista. abm@bouassociats.com



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.