Al segle XVIII, concretament l’any 1748, el filòsof francès Montesquieu publicava L’esperit de les lleis, on defensava el concepte de separació de poders; així doncs, l’única possibilitat de garantir les llibertats de la ciutadania es fonamentava en la total independència dels poders legislatiu, executiu i judicial. Dissortadament, enguany, per causa d’una ideologia immobilista que interpreta la Constitució a conveniència amb un discurs unívoc mancat d’arguments i un tarannà totalitari més propi d’una dictadura que d’un estat que es vanta de democràtic, som presoners d’una situació insostenible i de conseqüències imprevisibles. S’ha arribat a un punt en què ja no es tracta d’independència sí o no, la qüestió de fons és la vulneració dels drets més elementals, drets reconeguts internacionalment en l’àmbit dels països realment democràtics. Es tracta, per tant, d’una lluita pacífica però irrenunciable en defensa de la dignitat personal i col·lectiva. D’altra banda, no es pot obviar la predisposició a deixar-se contaminar per part de sectors que no han salvaguardat, com era la seva obligació, allò que Montesquieu defensava a L’esperit de les lleis. Per acabar, proposo tres frases de l’autor que potser tindran la virtut de fer reflexionar: “No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota l’aixopluc de la justícia.” “Una injustícia feta a l’individu és una amenaça feta a tota la societat.” “Perquè no es pugui abusar del poder, cal que el poder aturi el poder.”