Fundació Folch i Torres

A conseqüència de la defunció de l’escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa, germà de la meva mare, alguns mitjans han comentat que aquest escriptor havia dedicat molt del seu temps a la creació de la Fundació Folch i Torres, per perpetuar la memòria del seu pare.

És ben cert, però no del tot ben explicat: en Ramon Folch i Camarasa va crear la Fundació Folch i Torres, amb seu al Castell de Plegamans, no només perquè no caigués en oblit la figura i l’obra del seu pare, en Josep Maria, sinó també perquè no s’esborrés la petja que els quatre germans seus, en Manuel, l’Ignasi, en Joaquim i en Lluís, varen deixar en la nostra cultura: en el terreny literari, els dos primers; en l’artístic, en Joaquim, i en el pedagògic, en Lluís.

Tota l’obra ingent d’aquests quatre germans Folch i Torres va quedar una mica ofuscada per la popularitat de l’altre germà, en Josep Maria.

Amb tot, encara que una mica ofuscada, molts catalans del seu temps la van valorar com calia; queda clar en una anècdota que em va explicar la meva mare, germana de l’escriptor traspassat: a l’època dels Folch i Torres, un personatge important que buscava un bon català per confiar-li un càrrec rellevant, va anar a visitar la senyora Torres, mare dels cinc germans ben cèlebres, per preguntar-li si no n’hi quedava un altre, de fill, per proposar-li d’ocupar aquell càrrec: no, no en tenia cap més. Havia tingut una filla, la Mercè, però va morir de ben jove.