Quin cinisme!

És increïble. Ens ocupen el país fa 300 anys, maten a tort i a dret, escampen el terror a tot Catalunya, ajudats també pels girats, com ara serien Borrell, Girauta, etcètera. No pels García Albiol ni Rivera, que aquests encara no havien arribat. I tenen la barra d’imposar les seves lleis emparats per la majoria castellana. Ens emplenen el país de colonialistes, ara sí: els García Albiol, els Rivera, els Carrizosa, tots catalans de soca-rel, catalans de bé, per entendre’ns, fins a igualar la balança, i ara resulta que tenim un conflicte entre catalans. I per acabar-ho d’adobar, quan Catalunya després de 300 anys, emparats aparentment pels nous corrents de llibertat a Europa, l’ONU, etcètera, intenta respirar i treure’s el jou, arriba l’Estat espanyol a través dels seus fiscals i jutges, plens d’aparentment ingenuïtat, i es pregunten per què som tan dolents, com és que anem contra la seva majoria i les seves lleis, amb tot el que ens han donat.

Amb els colonialistes que ens han vingut a civilitzar, els Borbons que vetllen a instàncies superiors, l’exèrcit per evitar que ens matem entre catalans... En fi: una vergonya. Que si en tinguessin una mica, fotrien el camp tots: colonialistes, jutges i fiscals i l’exèrcit, i ens demanarien perdó, per haver-nos emplenat el país d’inútils. I que no deixarem de ser catalans perquè a ells els sembli bé, encara que pensin que hem de ser espanyolitzats. I amb l’agraïment que els van manifestar mexicans, veneçolans, xilens, cubans, filipins, etcètera, que quan varen tenir l’oportunitat, els van fotre al carrer.

És que és increïble. Estic seguint el judici i em bull la sang de veure Catalunya humiliada per tota aquesta patuleia emparada amb la seva legalitat: la del dret de conquesta. Cap més.