Un any sense tu

Petons d’esquimal, nas amb nas, cada vespre abans d’anar a dormir. Així es com el teu fill acomiada cada dia. Com feia amb tu. I, també com feia amb tu, en comença un altre, ja que després d’esmorzar i abans d’anar al col·legi t’envia un petó a l’estrella que ell va triar i que sempre serà l’estrella des de la qual l’estaràs acompanyant.

Ja ho veus, les pautes diàries són molt semblants. I les continuarem mantenint, perquè ens agradaven i ens agraden.

Anant cap a la nova escola, a Sant Cugat del Vallès, parla dels deures, i ara també de les noves amigues i dels nous amics, de com anirà el dia. Com feia cada matí quan l’acompanyàvem a agafar la ruta, a Madrid. I en recollir-lo, a mitja tarda, quan quedem amb noves coneixences, sempre parlem de tu, perquè és una cosa que ens omple, i molt. Perquè volem que la gent et recordi i perquè ens surt de dins del cor. I així et podríem posar un milió de rutines diàries, com quan viatgem en cotxe i aprofita per jugar amb la tablet. I sempre recorda quan ho feia amb tu als seients de darrere. O quan anem a comprar, que sempre agafa xocolata, amb molt poca llet, com feia amb tu, i la que us agrada als dos.

Perquè vas ser, ets i seràs el gran amor de la nostra vida. I perquè sempre seràs, allà on siguis, el nostre àngel de la guarda. Ens dones tranquil·litat, seny, pau, amor. Ara hi ets, i amb molta més presència. I no són tòpics ni afirmacions gratuïtes. Ni escrivim aquestes ratlles per justificar alguna cosa. No. Les escrivim perquè ho necessitem. I, sí, plorem quan ho fem, perquè és molt dur viure sense tu. Duríssim.

Avui fa un any, però continuem essent tres, la família és més forta que mai. I com fèiem amb tu, mai no ens faltarà l’empenta per seguir endavant, per continuar essent el màxim de positius possible, tot i que de vegades costa fer-ho sense tu.

Casa nova, col·legi nou, entorn nou. I tu, Montse, al nostre costat. Gràcies per ser com vas ser i gràcies per ajudar-nos a mirar sempre endavant, sobretot quan de vegades defallim. I gràcies per deixar tantes bones amigues i tants bons amics, perquè tothom ens ha ajudat i ens ajuda.

T’estimem, i molt, Montse.

Jaume i Amat Carceller.