Opinió

La taula de diàleg es fa esperar

Pedro Sánchez demostra que no té gens de pressa per convocar la taula de diàleg amb el govern català, malgrat el seu compromís de fer una nova trobada abans que s’acabi el mes de juliol. Qualsevol excusa li és bona per anar dilatant els períodes entre reunió i reunió. L’última es va fer el 26 de febrer a La Moncloa. Quatre mesos després, acabat l’estat d’alarma que el PSOE ha anat prorrogant gràcies a les seves habilitats en geometria variable, afloren altres arguments per endarrerir la reunió compromesa.

El PSOE no vol de cap manera que la taula, ni tan sols la fixació d’una data, pugui interferir en les eleccions al País Basc i a Galícia, convocades per al 12 de juliol. La simple menció de seure’s a parlar amb els independentistes és munició electoral per al PP, Vox i Ciutadans, que els socialistes no estan disposats a facilitar. A més, el ministre Salvador Illa, membre de la taula, ha esdevingut un valor a l’alça que el partit vol rendibilitzar en les campanyes basques i gallegues. El calendari electoral porta Sánchez a no moure’s amb crides a la unitat per fer compatibles els suports d’ERC i de Ciutadans i, si molt convé, amb el PP i Vox, per evitar que el congrés investigui la relació de Felipe González amb els GAL.

Mentrestant, els tribunals es van desconfinant i tornen a la seva normalitat sense esperar el decret que n’ha de regular la novetat. Així, en poques hores hem sabut que el Constitucional manté els presos polítics a la presó i que a sobre els renya pel fet de defensar-se, i que tomba definitivament el pla d’exteriors de la Generalitat. I, més a prop, Josep Maria Jové i Lluís Salvador hauran de dipositar fiances milionàries per l’organització de l’1 d’octubre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.