Fa 25 anys
Així va ser com va començar tot, amb més ganes que traça, amb més bogeria que seny i amb més rauxa que diners, es varen ajuntar gent provinent de diferents ambients per formar un grup de correfocs. Per aquest grup han passat infinitat de persones, de vegades per quedar-se molts anys, d'altres per fer-hi col·laboracions puntuals, però en tot cas tots i totes amb el mateix denominador comú, passar-ho bé i fer-ne gaudir els altres sense cobrar ni un duro llavors, ni un euro ara.
Us podeu imaginar que en tants anys hi ha moltes batalles per explicar i esperem que algun dia algú sigui capaç de recollir-les. Però ara no volem parlar del passat sinó del present i del futur, i per això hem fet aquesta carta, perquè volem esperonar els membres actuals del grup a celebrar-ho de valent perquè han fet i fan una molt bona feina. I des de la nostra antigor i enyorança els volem donar ple suport i animar les noves generacions a fer possible que es continuï renovant.
En tot cas, quan un ha estat del correfoc se n'és sempre més. Quan arriba la nit de festes del Tura, no podem evitar, estiguem on estiguem, mirar al cel i pensar: «Quina sort, avui no plourà.» I sentir de nou el neguit d'encendre la primera carretilla o fer el primer toc de timbal, reviure l'olor de pólvora cremada i sobretot, recordar els que hi haurien de ser i no hi són.
Per molts anys Pim, Pam, Pum Foc, i enhorabona per aquesta història que ens ha demostrat una vegada més que, malgrat algú pugui pensar el contrari, els humans millorem generació rere generació, si més no fent espectacles i correfocs.