Opinió

De reüll

Una gota en el mar dels ERTO

Són poques les persones que encara no han cobrat els ERTO però ja dura massa

Que una persona tardi sis mesos a cobrar una prestació per desocupació en plena pandèmia no és admissible, per molta saturació que tinguin els organismes que s’hi dediquen. La gestió de la Covid-19 ha estat nefasta en molts aspectes, però en el pagament de les prestacions per desocupació s’han endut la palma. També han errat en la direcció contrària, i hi ha treballadors que encara cobren (o han cobrat) la prestació malgrat que fa mesos que es van tornar a reincorporar a la feina. Un malbaratament de recursos flagrant.

A Càritas Diocesana de Barcelona m’expliquen el cas d’una dona de 44 anys, amb fills a càrrec, que treballava en una botiga de roba i va ser inclosa a l’abril en un expedient temporal. Després de gairebé un any de no necessitar ajuda de l’entitat, hi torna a recórrer perquè ni cobra abril, ni cobra maig ni tampoc juny. Finalment, al juny l’empresa entra en concurs de creditors i l’acomiaden. Ara, ja a l’atur, espera que li paguin la prestació pels mesos que li corresponen i rep de Càritas ajuda amb l’alimentació. Malgrat que aquest cas, en les estadístiques, consti com una gota d’un comptagotes, el fet és que inclou tota una realitat personal i familiar complexa de gestionar quan no entra cap ingrés i tot són despeses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.