En Nil té cinc anys i no en vol fer sis. “Però com és això?”, li pregunto. “És que no saps que hauré de portar mascareta tot el dia?..., però suposo que m’hi acostumaré ràpid.” Trenco una llança a favor dels infants, per la seva adaptació constant a una situació tan estranyament normalitzada. Ho esteu fent molt bé. S’ha de dir clar i en majúscules, per l’estigmatització i la crítica –sovint gratuïta– que han rebut durant força temps. Ara que ja portem unes setmanes d’escola podem dir que la seva actitud de responsabilitat és una lliçó. Hem vist amb satisfacció com han retrobat l’escola de sempre amb mirades conegudes i somriures amagats d’uns mestres que estan donant el millor de si mateixos. Gaudim veient com els infants mostren acceptació d’un fet que a molts ens genera resignació absoluta.