En ple segle XXI hi ha situacions on la paraula d’una dona continua valent i sent considerada menys que la d’un home. On homes que no cessen de mostrar actituds o, pitjor, tot de violències de diferents tipus són, si no aplaudits directament, sí que tractats amb condescendència per altres homes.

De vegades algú es pot demanar per què no hi ha més denúncies d’abús o de violència patida de part de tantes dones? I massa sovint la raó és perquè les mateixes víctimes han vist que ni l’entorn més proper ho admet, s’ho creu o hi veu res de condemnatori. Hi ha molta hipocresia a l’hora de voler celebrar un dia de la dona que iguali dones i homes, quan les paraules i les accions no hi van acompanyades. No ens serveix de res saber com hauria de ser una societat igualitària si no la portem de veritat a la pràctica; ans al contrari, encara és pitjor perquè es posa més en evidència la injustícia, cosa que provoca que el patiment de les víctimes esdevingui més gran.