L’UCE, espai de reflexió

Avui comença a Prada la 53a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) amb la recuperació d’una part de l’alumnat, després que l’edició de l’any passat s’hagués de celebrar a porta tancada arran de les restriccions imposades per la Covid-19. De fet, els efectes de la pandèmia es mantenen aquest any i, de moment, no pot tornar a la seva seu històrica del Liceu Renouvier i caldrà veure si acaba resultant pràctic que els espais de la universitat es reparteixin per diferents indrets de Prada. Amb la pandèmia com a teló de fons que tot ho impregna, no és casualitat que la inauguració la presideixi el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, al costat del batlle de Prada, Yves Delcor, i del president de la Fundació UCE, Joandomènec Ros. Des del punt de vista de l’actualitat política, el programa manté l’interès habitual. En ple període estival, hi participaran, entre altres, l’expresident Quim Torra, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i quatre consellers: el ja citat Argimon, Jordi Puigneró, Gemma Geis i Laura Vilagrà, l’única d’ERC de l’executiu.

Però més enllà de l’agenda política del moment, a la qual sempre ha estat atenta, la característica que fa diferent i especialment valuosa la Universitat Catalana d’Estiu és que des de fa més de mig segle s’ha convertit en un espai de trobada i de reflexió dels set territoris de parla catalana que configuren els Països Catalans. Així, per exemple, en una situació d’emergència lingüística, com molts experts assenyalen, Prada acull conferències i debats sobre la llei Molac, que el Constitucional francès ha castrat, o sobre la nul·la presència del català en les plataformes digitals. En qualsevol cas, l’UCE és i ha estat punt de referència a l’estiu perquè és un format que convida a la reflexió més pausada per a l’independentisme i a la preparació del curs polític.A Prada, els últims anys, s’hi han covat la gran manifestació de l’ANC del 2012 o el “referèndum o referèndum” del 2016.