Quan l’evidència de la pandèmia i del col·lapse sanitari ens van deixar perplexos i temorosos, ningú va discutir el tancament de les activitats culturals i d’oci massives. Tothom entenia per sentit comú que concerts multitudinaris, interiors de bars i discoteques plens i expressions culturals amb contacte físic intens entre centenars de persones com ara els castells no es podien celebrar sense assumir un risc irresponsable. Però ara els promotors, els establiments d’oci nocturn i el món casteller se senten discriminats. Lamentablement, res ha canviat pel que fa al risc major de contagi en aquestes activitats. Algú dubta dels focus de propagació intensa entre els joves que es van generar en l’oci nocturn de les Illes a l’inici d’aquesta cinquena onada?