Opinió

opinió

Qui dia passa any empeny

Com farà l’espècie humana per virar el canvi climàtic?

En un moment en què rebem tants inputs, en què coneixem molta més gent que en època dels nostres avis (per la capacitat de mobilitat, per canvis de feina, d’habitatge, de parella...) crec que tenim menys retentiva a emmagatzemar informació. Tot és més efímer i volàtil. Tot i així, de vegades alguna neurona es desperta i et recorda que hi havia algun tema ambiental que en algun moment et va esperançar una mica. Per sort, he recordat que vaig fer un escrit en el meu bloc que em fa reviure temes i pensaments. La notícia era fruit d’una iniciativa de la Unió Europea, en concret una Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu que es titulava “Una estratègia europea per al plàstic en una economia circular” de data 16 de gener del 2018, fa gairebé quatre anys.

En aquell moment escrivia: En les darreres setmanes s’ha fet pública la iniciativa de la UE de regular la superproducció de plàstics mitjançant l’estratègia europea per al plàstic en una economia circular. Des del meu punt de vista, totes aquestes mesures que es volen aplicar no garanteixen una reducció de l’ús de plàstics significativa davant una problemàtica de residus de gran envergadura. La mesura més explicada i la més contundent és la prohibició dels plats i coberts d’un sol ús, bastonets de cotó i canyetes. Però malauradament aquests productes, dins la fracció d’envasos de plàstic dels residus municipals, representen una ínfima part de la producció total. D’altra banda, es deixa la reducció significativa d’aquesta fracció en mans de polítiques nacionals i de les iniciatives industrials i, per tant, no és garantia de cap resultat important.

I efectivament, des d’aleshores algú ha notat algun canvi en la seva vida al respecte? Fins i tot he vist en una prestatgeria d’un establiment gots i plats de plàstic. I de cop la neurona s’ha despertat i ha recordat que com a mínim això hauria d’estar abolit de la venda. Sé que algú pensarà que segurament la normativa encara no és vigent, que potser encara es permet consumir els estocs que queden... Segurament a aquest algú li agrada la dita “qui dia passa any empeny”. A mi em treu de polleguera.

Si aquest problema, que aparentment té fàcil solució, no ha estat resolt després de quatre anys, com farà l’espècie humana per virar l’escalfament global, el canvi climàtic, l’emergència climàtica, o com li vulgueu dir?

Per aquesta raó proposo que a la propera cimera climàtica el lema sigui Cop27, qui dia passa any empeny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia