Des de la seva estrena, la sèrie de Netflix La asistenta ha traspassat les pantalles per fer reflexionar els espectadors amb la seva història.

Basada en fets reals, ens mostra el retrat d’una jove mare soltera que rema contra corrent per tenir una vida estable i proporcionar un millor futur a la seva filla, després d’haver fugit d’una relació abusiva. Ens presenta, d’una forma realista i de vegades esgarrifosa, les dificultats per sortir d’una situació de maltractament psicològic i pobresa.

Realment la sèrie sospesa que existeixen diferents tipus d’abús que normalitzem sense qüestionar-nos. Fent una crítica a un sistema deficient per palpar l’abús emocional cap a les dones. Però per sobre de tot, destapant com la violència masclista va més enllà de tenir la cara plena de blaus, que la violència psicològica i inclús econòmica existeixen.

En efecte, es tracta d’una violència molt més difícil de demostrar, però no deixem mai d’identificar-la i anomenar-la pel seu nom.