Cada Cap d’Any ens felicitem compartint el desig que aquest que comencem sigui el millor de tots els de la nostra vida. Quèiem en els mateixos errors del passat i les perspectives del que vivim van a pitjor. Dos anys de pandèmia i no hem après res del que representa aquesta plaga que ens deixa orfes de convivència i d’aquells que no han pogut superar la malaltia. Però els que han de decidir sobre la nostra salut no són els experts, els especialistes en medicina preventiva, els epidemiòlegs, els especialistes en malalties infeccioses, microbiòlegs, etcètera, sinó els jutges i determinats polítics, els veritables analfabets en temes mèdics. El jovent i els no tan joves es desfermen i els contagis van a més. Els hospitals saturats, les unitats de cures intensives al límit. Una guàrdia de vint-i-quatre hores esgota, doncs imagineu-vos una mitjana de deu mil hores sense descans durant dos anys: és un veritable despropòsit, un martiri compartit amb les famílies. Cansament, depressions, nits d’insomni rememorant sense intermedis els drames que diàriament viuen. Siguem conscients que els botellots i altres actituds no permeses expandeixen els contagis, augmenten els ingressos hospitalaris i les sales mortuòries no donen l’abast. Un preu que paguem entre tots, i altres molt més, pel tipus de negoci.