Josep Pla, que no va tenir temps, ni ganes, ni potser necessitat d’escriure cap novel·la, estava obsessionat perquè algú ho fes, almenys algú amb garanties de produir una obra que salvés la literatura de la cosa burgeseta i barretinesca. Curiosament, ho va intentar amb els poetes: amb Espriu, i també amb Gabriel Ferrater, a qui el 1961 animava per carta a novel·lar en uns termes no gaire invitadors: “És el mateix que fa sense la mica de musiqueta que hi posa.” Ferrater tampoc li va fer cas, però la lectura recíproca va propiciar un intercanvi epistolar del qual parlaran avui a la Universitat de Girona (18 h) Marina Porras, Salvador Oliva, Xavier Lloveras, Jordi Cornudella i Xavier Pla. Ens podem permetre unes quantes generacions sense novel·la, amb colossos com aquests.