Constitució

Una reflexió sobre aquesta Constitució tan preuada per als sectors més unionistes, amb l’argument que va ser aprovada en un referèndum amb una gran majoria de vots afirmatius. En aquell moment el franquisme encara era molt recent i no havíem tingut temps d’adquirir cultura democràtica ni política, i la majoria no érem capaços d’entendre una cosa tan complexa com el contingut d’una constitució. Arrossegats per les campanyes, era normal que sortís un sí aclaparador, sobretot si insinuaven que o Constitució o seguir amb las leyes fundamentales del movimiento, i segurament per això a Catalunya el sí encara va ser més aclaparador i els predecessors de l’actual PP n’eren contraris. En algun moment persones que varen intervenir en la seva redacció, els anomenats “pares de la Constitució”, han insinuat que certs estaments militars els van “alliçonar” per incloure algun contingut referit precisament a la unitat d’Espanya. Hem d’admetre, doncs, que és una constitució feta sota coaccions i amenaces. Amb aquests antecedents... és legal? És constitucional la Constitució?