Cants sefardites

El 14 de febrer va tenir lloc a la majestuosa església romànica parroquial de Sant Miquel de Fluvià el concert de cants sefardites. El tritlleig d'unes campanes seguides d'un so gutural del presentador –«auuuu...»– va suggestionar d'entrada el prop del centenar d'assistents que, desafiant el fred, es van presentar com atrets per un imant invisible. El concert va ser a càrrec del Grup l'Albor, format per cinc membres, que està interessat a recuperar la música i les cançons de l'extraordinària cultura jueva, tan propera a la nostra, i que tant ens ha influenciat i amb la qual hem intercanviat, conviscut i compartit durant tants de segles. Les cançons van ser d'una gran bellesa, destacant les dues solistes que, amb la seva potent veu retrunyint dins el temple romànic, tenien el públic entusiasmat. Nou varen ser les cançons, una breu introducció il·luminava a la vegada que feia córrer la imaginació. Cal fer un esment especial al primer cant, La celebració del Purim, festa jueva que se celebra cada any per la primavera des de fa 2000 anys. Varen ser els macabeus qui la van instaurar en base al llibre d'Ester. Aquest llibre, del tot enigmàtic, és qualificat en el gènere literari de midraix, és a dir, que l'autor sagrat presenta amb aparença d'història una salvació del poble jueu d'un perill en què es va trobar a causa de la seva fe en Déu, amb la presència heroica dels dos protagonistes: Ester, la reina (jueva) i Mardoqueu, el seu oncle, que l'havia adoptat en quedar òrfena. Aman, el primer ministre del rei Asuer, és el qui vol eliminar els jueus. Però la reina Ester intercedeix a favor del seu poble, i a la forca que Aman tenia preparada per penjar-hi Mardoqueu, hi acaba penjat ell. Sens dubte que el llibre d'Ester és molt captivador.