Oposicions a professors de secundària

Un cop passades les oposicions per a professors del curs passat, molts docents discrepen dels criteris d’avaluació de les mateixes. Un fet cabdal ha estat l’anomenat supòsit pràctic que havia d’avaluar què sabien els opositors de la seva especialitat. Paradoxalment aquesta prova exigia no què sinó com ensenyar a l’aula. Com ensenyar pertocava a un segon exercici específic que l’opositor havia de superar posteriorment. És a dir, s’ha avaluat l’opositor de tècniques pedagògiques on no tocava. Aquest fet, que contravé la llei estatal per al cos de funcionaris, ja va ser comunicat amb molta antelació a un màxim responsable del Departament, el senyor Garcia Plata. Com veiem això no s’ha resolt amb lògica, sobretot si tenim en compte el supòsit pràctic en especialitats com ara biologia i geologia. Aquí es feia identificar organismes, roques i minerals a través de fotografies on no es podia assolir prou detall. És a dir, s’exigia pura memorització de noms en llatí als opositors, mentre que el Departament defensa l’educació per competències on no cal que els alumnes memoritzin. Preguem que Ensenyament, i si vol continuar convocant oposicions justes, tingui en bona consideració aquests arguments didàctics, lògics i legals. D’educar, eduquem tots; d’ensenyar, sols uns pocs.