Generacions futures

Volia compartir una experiència molt bonica que vaig viure l’altre dia. Mentre estava fent classe de patinatge, a una de les meves nenes se li van trencar les rodes dels patins. Jo li vaig dir que no passava res, que tenia solució i que quan la vinguessin a recollir ho explicaríem. Llavors vaig preguntar “Qui ve, el papa o la mama?” La nena té només 5 anyets i em va dir tota orgullosa: “Jo no tinc papa, tinc dos mames.” La resposta em va sorprendre i vaig sentir alegria i un gran orgull pel que acabava de sentir. No obstant això, també em vaig sentir molt ximple per la pregunta que li havia fet. Els seus companys, sorpresos, li van preguntar “¿No tens pare?” I davant la negativa d’ella jo vaig tractar d’explicar-los que es podia tenir pare i mare, o dues mares, o dos pares, o només un pare o una mare. Van escoltar i callar, acceptant, normalitzant la situació, i ni un sol comentari negatiu. En aquest moment vaig sentir que les noves generacions que pugen són el futur que vull. Tant de bo faltin molt pocs anys perquè es normalitzin les parelles homosexuals i que no es vegin com una cosa fora del que és comú.