Viure la vida apassionadament per construir

Des del 2010 molta gent del nostre país s’ha mobilitzat d’una manera pacífica, cívica i única a tot el món, pel dret a decidir, pel diàleg, per l’autodeterminació i per un referèndum acordat. Cap de les peticions amb més de dos milions de persones darrere ha tingut resposta. Solament la resposta de l’ofegament econòmic, de la repressió, de la violència policial, dels encausaments judicials prevaricats, de la presó i de l’exili. Com que el diàleg no ha estat possible i ha tingut les seves tristes i dures conseqüències, molta gent tenim la vitalitat de posar llaços grocs, estelades, sopars grocs, concerts, conferències, tot com abans, d’una manera pacífica i cívica per reclamar uns drets, que com a poble volem ser escoltats i volem construir un país d’acollida, on la cultura, l’educació, la investigació, l’emprenedoria, l’acollida i el diàleg siguin la carta de presentació d’aquest nou futur i engrescador país. Davant de tot això et trobes amb gent encaputxada, que actua de nit per desmuntar llaços, per desconstruir, per arrencar estelades de ferro com la d’Amer. Cal tenir la mirada ampla i veure qui hi ha darrere de cada actuació de desfer, quins missatges de partits hi ha al darrere de desmuntar, de desconstruir, de l’enfrontament, de no fer ni de deixar fer, i que les coses siguin com sempre. No tenen més actuacions que aquestes ni més discursos que el de la por, el de la discòrdia i el de l’enfrontament, un discurs totalment negatiu i el més penós sense cap proposta ni cap projecte d’engrescament. Els homes hem d’optar per viure projectes constructius que millorin la vida dels ciutadans i que siguin engrescadors. Els homes no estem fets per complir lleis intocables, són les lleis que amb el temps s’han d’adaptar a les necessitats dels homes i això es fa dialogant, votant i per això hi ha els referèndums. Siguem constructors del futur i de viure la vida apassionadament per un demà més just i solidari i no destructors encaputxats de nit, ni missatgers catastrofistes.