El nostre preu

Quin preu tenim els catalans?; faig aquesta pregunta en general però de manera especial al senyor Iceta i als seus col·legues (suposats) socialistes. D’ençà que el seu cap a Madrid, entre altres coses cosignant de l’aplicació de l’article 155, pretén que els diputats catalans independentistes al Congreso l’ajudin a aprovar el seu pressupost, aquest senyor, l’Iceta vull dir, no para de refregar-nos milions per la cara. El senyor Iceta és gat vell de la política i deu saber allò que diu gent del seu ofici que “per fer política s’ha de tenir memòria”, però vista la seva actuació sembla que aquesta darrera facultat, la memòria, darrerament li falla, perquè hauria de saber què significa una promesa cap a Catalunya en boca d’un governant espanyol: res. Quantes vegades han promès meravelles i abundàncies?, moltes; quantes vegades s’han complert?, cap. Doncs senyor Iceta, digui als seus jefes madrilenys, i digui-s’ho a vostè mateix, d’anar a explicar mentides a un altre lloc. De tota manera la realitat ara ja és aquesta: no tenim preu, no estem en venda, no és qüestió de diners, és qüestió de dignitat; espero que la seva malmesa memòria encara recordi el significat d’aquesta preciosa paraula.