El Cid

El president de la patronal burgalesa, en un rampell de patrioterisme ranci i caspós, va fer un elogi del jutge Llarena comparant-lo, per la seva defensa de la unitat d’Espanya, amb “l’heroi nacional”, el Cid Campeador. Roderic (Roderico) Díaz de Vivar, en caure en desgràcia per l’assassinat del seu protector i valedor, el rei de Castella, Sanç II, va ser desterrat pel rei de Lleó Alfons VI. Exiliat i convertit en un senyor de la guerra, oferí els seus serveis al millor pagador, i tant se li’n donava matar moros com cristians. Amb aquest objectiu anà a trobar els comtes de Barcelona i es va instal·lar a la ciutat temporalment, i va arribar a casar la seva filla Maria amb el jove i futur comte Ramon Berenguer III, amb qui va tenir dues filles, que van esdevenir comtesses de Besalú i Osona. Per a la historiografia nacionalista espanyola, la gran gesta del Cid fou la conquesta de València, on va morir. La seva dona, Ximena, per mantenir la ciutat, tan sols va comptar amb l’auxili del seu gendre, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. Com a màxim, se li pot concedir al Cid el qualificatiu d’heroi de Castella, tot i haver patit dos desterraments i intents d’assassinat, del seu enemic el comte García Ordóñez. Al segle XI, Espanya tan sols era un concepte geogràfic i Catalunya i la llengua catalana encara no eren conegudes amb aquests noms.