El que no s’aprèn a l’escola

Una de les il·lusions de la meva vida sempre ha estat ser membre d’un agrupament escolta. Tot i això, no ha estat fins fa uns mesos, amb 17 anys, que he pres la meravellosa decisió de formar part d’un d’aquests agrupaments. D’una banda, m’ha permès conèixer gent amb els mateixos interessos que jo, plens d’energia i motivació per viure mil aventures. El cau m’ha obert les portes a fer des de rutes per la nostra terra fins a un pròxim voluntariat a l’estranger. D’altra banda, he pogut veure com l’educació que rebem a l’escola no és suficient per créixer com a persones. M’he adonat que no ha estat fins ara que he pogut conèixer què és realment la solidaritat, l’esforç, el compromís i l’amor cap a la natura. És per això que crec que és molt necessària una educació complementària, basada en el foment dels valors, com la que es rep al cau. Així doncs, m’agradaria animar a tots aquells joves que hagin pensat a ser membres d’un agrupament escolta, a formar-ne part, i als pares, demanar-los que no tallin les ales als seus fills per viure aquesta experiència, ja que jo agrairé tota la vida haver fet aquest pas.