Vida insociable

A poc a poc anem cap a una vida molt poc sociable. Vull dir que a causa de les comunicacions que gaudim d’una manera tan personal i directa, passem més hores davant dels ordinadors, mòbils, etc. que no pas caminem pels carrers i valorem tot allò que ens envolta. Fins i tot, si veiem una situació o imatge curiosa, lluny d’apreciar-la, en fem una fotografia i tot seguit ja l’enviem al més proper que ens imaginem que estarà pendent davant de la pantalla de qualsevol aparell. Sí que valoro molt els avantatges que ens dona viure pendents de les xarxes socials i altres comunicacions, però ja començo a enyorar una abraçada, una mirada, unes paraules humanes que cap artefacte actual em pot donar. Si seguim així, arribarà un moment que trobarem estrany veure pel carrer una persona observant allò que veu! Serà tan inaudit que segurament li farem una foto i tot seguit la reenviarem al més proper... Realment és una manera de compartir la vida ben estrambòtica!