Quan mentir no és castigat

Aquest testimoni guàrdia civil, amb alta graduació, que està declarant en el judici del procés de ben segur que és hereu d’aquells guàrdies civils que quan vaig començar la vida laboral de camioner (1962) només volien trobar 5 duros entre la documentació quan aturaven un vehicle, sobretot camions. Tothom sap que la justícia no és igual per a tothom però, en aquest judici, s’hi reflecteix la parcialitat de la màxima autoritat judicial i fiscal, atès que de moment només s’ha cridat a declarar, com a testimonis, personal de las fuerzas de seguridad del Estado que va resultar lesionat com a resultat de les accions violentes que ell mateix va provocar per evitar que els catalans l’1-O poguessin votar democràticament quin voldrien que fos el seu futur. Dubto molt que per dignitat el tribunal cridi a declarar amb la mateixa proporció ciutadans ferits a conseqüència de les garrotades rebudes per defensar els seus drets; si això no es produeix, crec que hi ha institucions que roben el diner de tots els ciutadans. Seria d’esperar que tots aquests testimonis que no diuen la veritat tot i estar sota jurament, amb l’empara del compliment de les ordres que per llei estan autoritzades, en algun altre lloc haurien de donar explicacions del perquè s’ha mentit; però que el president del Tribunal interrompi l’advocat de la defensa en l’exercici d’esbrinar les veritats, davant la més que dubtosa declaració dels que tenen la lliçó inculcada, és una mostra més de la no imparcialitat. Si, tal com adverteix el president, mentir és un delicte, és de suposar que aquest mateix tribunal demani responsabilitats a tots els mentiders que han passat per aquest judici, fet qual farà que s’allargui tres o quatre anys més. Si no és així s’haurà celebrat el judici més brut de la història d’aquest país.