La indecència s’ha instal·lat en la “classe política”

Entenc per decència una forma de conducta que impedeix cometre actes delictius, il·lícits o moralment reprovables i comparteixo plenament el missatge que es dedueix de la següent frase: “La decència no és una virtut amb què es neix, sinó el resultat de l’ambient en què es viu”, Álvaro de Laiglesia, 1922-1981. A partir d’aquestes premisses, crec que els pactes que s’estan signant arreu de Catalunya, i a la resta de l’Estat, no són delictius ni tampoc il·lícits, però és evident que moralment són reprovables perquè van en contra de la més mínima coherència ideològica i programàtica. En qualsevol cas, s’ha arribat a un punt en què les ideologies i les declaracions programàtiques s’han convertit en pura teoria, perquè a la pràctica s’imposa la conveniència per damunt de qualsevol altra consideració. I és aquí on rau el problema, perquè com es pot justificar el fet de dir una cosa i després fer el contrari? Una vegada més, i ja en van..., queda demostrada la nul·la consideració i respecte que mereix l’electorat; un electorat del qual només es busca el vot, vot que s’utilitza a conveniència únicament i exclusivament en funció dels interessos partidistes. S’ha de dir, perquè és evident, que aquests interessos normalment es tradueixen en el fet d’aconseguir el màxim de quota de poder i en un repartiment de càrrecs als adeptes, en especial els anomenats de “confiança”.